Llatí britànnic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El llatí britànnic o romanç britànnic era una forma de llatí tardà parlat a Gran Bretanya durant el període romà i l'alta edat mitjana. Durant l'ocupació romana de Britànnia el llatí era la llengua principal de l'elit i tenia més presència en les parts meridional i oriental de l'illa, que eren les més romanitzades. Aquesta llengua, però, mai no desplaçà el celta britònic com a llengua quotidiana de la major part dels britans, sobretot a les zones menys romanitzades del nord i l'oest. En les últimes dècades s'ha debatut quin grau de diferenciació assolí el llatí de Britànnia del llatí continental, que donà lloc a les llengües romàniques modernes.
Tipus | llengua |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües latinofalisques llatí llatí vulgar | |
Codis | |
Linguist List | lat-bri |
Al final del període romà, el llatí fou desplaçat en molts indrets per l'anglosaxó antic en la major part d'Anglaterra durant els s. V i VI. El llatí hauria sobreviscut només a les àrees cèltiques de Britànnia occidental fins al 700, quan fou definitivament abandonat en favor de les llengües britòniques vernacles.