Papa Lleó I
papa de l'església catòlica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran [1] va ser bisbe de Roma[2] des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort. El papa Benet XVI va dir que el papat de Lleó "va ser, sens dubte, un dels més importants de la història de l'Església".[3]
Per a altres significats, vegeu «Sant Lleó». |
Pintura de Francisco de Herrera el Jove, ca. 1650 (Madrid, Prado) | |
Nom original | (la) Leo PP. I |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Lleó (llatí: Leo) c. 390 Toscana (Itàlia) |
Mort | 11 novembre 461 (70/71 anys) Roma |
Sepultura | Sant Pere del Vaticà |
45è Papa | |
29 setembre 440 (Gregorià) – 10 novembre 461 (Gregorià) ← Sixt III – Hilari I → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma |
Ocupació | escriptor, sacerdot catòlic |
Període | Imperi Romà |
sant Lleó el Gran, Papa, Doctor de l'Església (1754) | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Canonització | 1574 , Roma nomenat per Gregori XIII |
Festivitat | 10 de novembre |
Iconografia | Com a Papa |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Va ser un aristòcrata romà i va ser el primer papa a ser anomenat "el Gran". Potser és més conegut per haver conegut Àtila l'Hu el 452 i suposadament el va convèncer perquè es retirés de la seva invasió a Itàlia. També és Doctor de l'Església, recordat teològicament per haver publicat el Tom de Lleó, un document que va ser un dels fonaments principals dels debats del Concili Ecumènic de Calcedònia. El Concili de Calcedònia, el quart concili ecumènic, es va ocupar principalment de la cristologia i va aclarir la definició ortodoxa de l'ésser de Crist com la unió hipostàtica de dues naturaleses, divina i humana, units en una sola persona, "sense confusió ni divisió". El va seguir un important cisma associat al monofisisme, el miafisisme i el diofisisme.[4]