Llei de Hubble-Lemaître
teoria cosmològica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra. Fou deduïda teòricament a partir de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein i comprovada experimentalment per l'astrofísic belga Georges Lemaître el 1927 i redescoberta experimentalment el 1929 per l'astrònom estatunidenc Edwin Hubble. És un dels fonaments de la teoria del Big Bang que explica el naixement de l'univers en una gran explosió i la seva posterior expansió. Matemàticament s'expressa com:
on:
és la velocitat radial de les galàxies observades des de la Terra en Mpc/s (1 Mpc = 1 milió de parsecs, 1 pc = 3,26 anys llum).
és la constant de Hubble, que es considera actualment que té un valor de 70 ± 2 km/s/Mpc.
és la distància que ens separa de la galàxia estudiada mesurada en Mpc.
A Viena el 31 d’agost de 2018 a la 30a Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), constituïda per més 13 500 membres de tot el món, s'aprovà canviar el nom de la coneguda fins aleshores com a «llei de Hubble» per «llei de Hubble-Lemaître», en honor de George Lemaître, pare del Big Bang, per reconèixer el fet d'haver estat el primer a descobrir-la, malgrat que aquest fet restà desconegut per gran part dels científics durant dècades.[1]