From Wikipedia, the free encyclopedia
La Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, abreujada com a LRJAP-PAC i com a Llei 30/1992, de 26 de novembre, és una llei que establia i regulava les bases del règim jurídic, el procediment administratiu comú i el sistema de responsabilitat de les administracions públiques a l'estat espanyol, i és aplicable a totes elles.
Tipus | legislació | ||
---|---|---|---|
Data de publicació | 26 novembre 1992 | ||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||
Aquesta llei va quedar derogada per l'entrada en vigor de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
Aquesta llei afecta tant a l'administració de l'estat espanyol, a les diferents administracions autonòmiques i als ens locals, així com a aquelles entitats que formen part de l'administració pública i que han estat creades per una altra administració pública i que per tant gaudeixen de personalitat jurídica pròpia.
La llei estableix que hi ha 5 principis generals que ha de seguir qualsevol administració pública de l'estat espanyol:[1][2]
En funció del que determina la llei, una administració pública de l'estat basa la seva relació amb una altra administració pública en el principi de lleialtat institucional. En funció d'aquesta lleialtat, les administracions poden sol·licitar tot tipus d'informació i assessorament per a l'execució de les seves demandes. Aquest assessorament i/o cooperació sols es pot denegar per falta de mitjans, per causar un perjudici greu a la tutela dels documents o per causar un greu perjudici al compliment de les seves funcions. En cas de donar-se aquesta negativa, la mateixa ha de ser comunicada a l'administració sol·licitant de forma motivada.
L'Administració General de l'Estat, les de les comunitats autònomes i les entitats que integren l'Administració local han de col·laborar i auxiliar-se per a les execucions dels seus actes que s'hagin de fer fora dels seus àmbits territorials de competències respectius. En les relacions entre Estat i Comunitat Autònoma, el contingut del deure de col·laboració s'ha de dur a terme a través dels instruments i procediments que de manera comuna i voluntària estableixin aquestes administracions. Quan aquestes relacions, tinguin com a finalitat la presa de decisions conjuntes tant de competències compartides com d'una activitat comuna entre ambdues administracions, aleshores s'han d'ajustar als instruments i els procediments següents:
La relació entre l'estat o una Comunitat Autònoma, amb una administració local es regeix per la legislació bàsica en matèria de règim local. Pel que fa a la relació entre una administració pública i la Unió Europea, aquesta prové derivada de les obligacions derivades dels tractats signats per l'estat espanyol com a estat membre de la Unió. En aquest cas, les administracions públiques han de dirigir-se a l'òrgan de l'Administració General de l'Estat competent per fer la comunicació que la transmetrà a la institució comunitària corresponent. Quan no existeix un termini específic per complir amb aquesta obligació, la tramesa s'ha d'efectuar en el transcurs de 15 dies, a excepció de quan es tracti de projectes de disposicions o qualsevol altra informació, a falta d'un termini específic, la tramesa s'ha de fer en temps útil als efectes del compliment d'aquesta obligació.
La llei preveu que cada administració pública delimiti el seu propi marc competencial, així com les unitats administratives que configuren els òrgans administratius propis de les especialitats derivades de la seva organització. Explícitament, la llei prohibeix crear nous òrgans que impliquin duplicació d'altres ja existents si al mateix temps no se suprimeix o es restringeix adequadament la competència d'aquests. Igualment, existeix l'obligació que per a la creació de qualsevol òrgan administratiu es compleixin els requisits següents:
Tal com estableix la llei en seu article 12, la competència és irrenunciable, i l'han d'exercir precisament els òrgans administratius que la tenen atribuïda com a pròpia, llevat dels casos de delegació o avocació, quan s'efectuïn en els termes previstos en aquesta o en altres lleis. De la mateixa quan l'administració encarrega la gestió, la delegació de signatura i la suplència no comporta una alteració de la titularitat de la competència, encara que sí dels elements determinants del seu exercici que en cada cas es preveuen.
La titularitat i l'exercici de les competències atribuïdes als òrgans administratius poden ser desconcentrats, de manera que recaiguin en mans d'òrgans dependents sempre que respectin els requisits que preveuen les normes d'atribució de competències. Si alguna disposició atribueix competència a una administració, sense especificar l'òrgan que l'ha d'exercir, s'entén que la facultat d'instruir i resoldre els expedients correspon als òrgans inferiors competents per raó de la matèria i del territori, i, si n'hi ha diversos, al superior jeràrquic comú.
En els articles següents la llei preveu els mecanismes pels quals es fa un traspàs competencial:
El règim jurídic dels òrgans col·legiats s'ha d'ajustar a les normes contingudes en el Capitol II de la llei, sens perjudici de les peculiaritats organitzatives de les administracions públiques en què s'integren. Els òrgans col·legiats de les diverses administracions públiques en què participin organitzacions representatives d'interessos socials, i també els compostos per representacions de diferents administracions públiques, encara que no comptin amb la participació d'organitzacions representatives d'interessos socials, poden establir o completar les seves pròpies normes de funcionament. Els òrgans col·legiats a què es refereix aquest apartat han de quedar integrats en l'Administració pública corresponent, tot i que no han de participar en l'estructura jeràrquica d'aquesta, llevat que així ho estableixin les seves normes de creació, es desprengui de les seves funcions o de la mateixa naturalesa de l'òrgan col·legiat.
Les autoritats personal de l'administració pública, que concurreixin en les següents circumstàncies s'han d'abstenir d'intervindre en el procediment:
interessades i amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, i també compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l'assessorament, la representació o el mandat.
i en qualsevol circumstància o lloc.
què hagin intervingut.
Per altra banda, les personades interessades en un procediment, poden recusar en algun moment de la tramitació a un membre de l'administració si es dona un cas del previstos en l'abstenció. La recusació s'ha de plantejar mitjançant un escrit en què cal expressar la causa o les causes en què es fonamenta. Segons marca la llei 30/1992, l'endemà de la presentació de l'escrit la persona recusada haurà de manifestar al seu superior immediat si es dona o no en ella la causa al·legada. En el primer cas, el superior en pot disposar la substitució tot seguit, per contra si la persona recusada nega la causa de recusació, el superior ha de resoldre en el termini de tres dies, amb els informes i les comprovacions previs que consideri oportuns.
La capacitat d'actuació davant de l'administració es dota de dos supòsits:
Es consideren persones interessades en el procediment administratiu aquelles que:
Tota persona interessada amb capacitat per actuar, poden fer-ho per mitjà d'una persona que els representi amb la qual se'l de fer els tràmits i procediments sempre que no hi hagi manifestació expressa de l'interessat. De la mateixa manera, una persona amb capacitat d'actuar pot esdevenir representant. Quan s'actuà per mitjà de representant, aquest ha d'acreditar-se per qualsevol mitjà vàlid en el dret que en deixi constància fidedigna o per compareixença personal de l'interessat. Per als actes i les gestions de mer tràmit es presumeix aquesta representació. La falta d'acreditació no invalida l'acte, però sí que obliga que aquesta es produeixi en un termini de 10 dies, tot i que aquest pot ser superior quan l'òrgan administratiu així ho reflecteixi.
En el cas que hi hagi diverses persones interessades, les actuacions s'efectuaran amb el representant o la persona interessada que s'hagi assenyalat expressament, i si no n'hi ha cap, serà la persona que signi primer la sol·licitud, l'escrit o la comunicació que s'ha enviat a l'administració pública.
Tal com indica l'article 34 de la llei, si durant la instrucció d'un procediment que no hagi tingut publicitat en la forma legal s'adverteix l'existència de persones que siguin titulars de drets o interessos legítims i directes, la identificació de les quals resulta de l'expedient i poden resultar afectades per la resolució que es dicti, s'ha de comunicar a aquestes persones la tramitació del procediment.
Les disposicions administratives són les encarregades de desenvolupar les lleis. En aquest sentit, la llei 30/1992 remarca que les disposicions administratives no poden vulnerar la Constitució o les lleis ni regular aquelles matèries que la Constitució o els estatuts d'autonomia reconeixen de la competència de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. De la mateixa manera, cap disposició administrativa no pot vulnerar els preceptes d'una altra de rang superior i s'han d'ajustar a l'ordre de jerarquia que estableixen les lleis. Perquè produeixin efectes jurídics, les disposicions administratives s'han de publicar en el diari oficial corresponent.
La llei 30/1992 preveu quins actes administratius poden ser de nul·litat o d'anul·labilitat:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.