Llengües atapascanes de la costa del Pacífic
família lingüística From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic constitueixen una agrupació geogràfica, possiblement també filogenètica, de les llengües atapascanes.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Califòrnia, Oregon |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües na-dené llengües eyak-atapascanes llengües atapascanes | |
| Subdivisions | |
|
Atapascà de Califòrnia
Atapascà d'Oregon
| |
Atapascà de Califòrnia
Atapascà d'Oregon
- 4. Alt umpqua
- 5. riu Rogue (o Tututni o baix riu Rogue)
- Upper Coquille
- Coquille
- Flores Creek
- Tututni
- Tututunne
- Mikwunutunne
- Joshua (o Chemetunne)
- Sixes
- riu Pistol (o Chetleshin)
- Wishtenatin (o Khwaishtunnetunnne)
- Euchre Creek
- Chasta Costa (o riu Illinois, Chastacosta, Chasta Kosta)
- 6. Galice–Applegate
- Galice
- Applegate (o Nabiltse)
- 7. Tolowa
- Chetco
- riu Smith
Els numerals en diferents llengües atapascanes de costa del Pacífic són:[1][2][3]
| GLOSA | Atapascà de Califòrnia | Atapascà de Oregon | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Hupa | Mattole | río Bear | Sinkyone | PROTO-ATAP. CALIFORN. |
Alt Umpqua | Chasta | Coaquille | Tolowa | PROTO-ATAP. OREGÓN | |
| '1' | ɬaʔ | láihaʔ | ɬaihaʔ | ɬáʔhaʔ | *ɬaʔha | áitʰla | ɬa(ːca) | ɬaʃa | ɬaː | *ɬaː |
| '2' | nahxi | nakxéʔ | naka | nak! | *nahki | nákhok | náːxi | náxe | naːxe | *naːxi |
| '3' | taːqʼi | daːk’é | taka | taːk! | *taːk’i | taːk | tʰáːɣi | táxe | tʰaːxe | *taːɣi |
| '4' | diŋkʲʼi | dint’syéʔ | dintce | dĩk! | *diŋkʼi | tóntcik | dʌnʧi | dənʧi | tʌnʧiʔ | *t’ənʧi |
| '5' | ʧʷolaʔ | kjikxóːɬaʔ | halabənɬa | skölá | *sxoːɬaʔ | çwolak | sxôlaː | sxwólax | ʂʷeːlaʔ | *ʂxoːɬaʔ |
| '6' | xostaːni | gwostχáːn | kotsam | köstáy | *gostʰaːni | wostʰaːne | kʼwɑstʰáːne | kwostaːne | kʼʷestʰaːni | *kʼwostʰaːni |
| '7' | xohkʲʼidi | laʔsgwód | tcuwsit | bukus nak! | *goskidi | hoitahi | sʧɑtdé | sʧæteː | ʂʧeːtʼe | *sʧet’e |
| '8' | kʲeːnim | djiʔt’syéd | lebadintce | bukus taːk! | nakanti | naːxʌndoː | naxandu | laːniːʂʌtnaːtʰa | *nahkantu | |
| '9' | miqʼostawi | ɬasgot | bukus dĩk! | áiɬtʰlant | lándoː | lanti | ɬaʔtwi | *ɬanti | ||
| '10' | minɬaŋ | nisiyaʔn | nesiyan | *nesiyan | kwuneza | hwêʔθe | hwsæːsə | neːsan | *kweneza(n) | |
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
