Llengües mesoamericanes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Llengües mesoamericanes són les llengües indígenes de l'àrea cultural mesoamericana, que abasta el sud de Mèxic, tot Guatemala i Belize i part d'Hondures i El Salvador. La zona es caracteritza per una àmplia diversitat lingüística, ja que conté diversos centenars de llengües diferents i set grans famílies lingüístiques. Mesoamèrica és també una àrea d'alta difusió lingüística en la qual la interacció a llarg termini entre parlants de diferents idiomes a través de mil·lennis ha donat lloc a la convergència de certs trets lingüístics a través de famílies de llengües dispars. El sprachbund mesoamericà es coneix comunament com l'àrea lingüística mesoamericana.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
Les llengües de Mesoamèrica també es trobaven entre les primeres a evolucionar tradicions independents d'escriptura. Els textos més antics daten d'aproximadament l'any 1000 aC mentre que la majoria dels textos en els escrits indígenes (com el maia) data del 600-900. Arran de l'arribada dels espanyols al segle xvi, i continuant fins al segle xix, la majoria de les llengües mesoamericanes van ser escrites en alfabet llatí.
Les llengües de Mesoamèrica pertanyen a sis grans famílies: maia, otomang, Mixe-Zoque, totonaca, uto-asteca i llengües txibtxes (només a la frontera sud de la zona), així com un parell de famílies més petites i aïllades, el purépecha (tarasco), huave, llengües tequistlateques i misumalpa. Entre les famílies otomang i maia representen el nombre més gran de parlants, cadascuna amb més d'un milió de parlants. Moltes llengües mesoamericanes avui són llengües amenaçades o en perill d'extinció, però altres, incloent-hi les llengües maies, nàhuatl, mixteca i zapoteca, tenen centenars de milers de parlants i són viables.