Llengües niloticosaharianes
família de llengües de l'Àfrica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües niloticosaharianes són una família o macrofamília de llengües d'Àfrica, parlada a l'Àfrica centreoriental, principalment al Sahel i a les conques de l'alt riu Nil (Sudan) i el Chari (Txad). Va ser definida pel lingüista Joseph Greenberg el 1963.[1] És una família en la qual existeixen importants divergències entre els subgrups que la formen, raó per la qual per a alguns la família necessita ser més investigada per establir-ne més fermament el parentiu, mentre que els nilosaharianistes consideren que la divergència es deu al fet que la família podria tenir una antiguitat d'entre 10.000 o 12.000 anys.
En blau fosc, les llengües niloticosaharianes | |
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana | |
Subdivisions | |
Llengües fur
Llengües saharianes
Llengües sudàniques centrals
Llengües sudàniques orientals
Llengües kuliak
| |
Distribució geogràfica | |
Codis | |
ISO 639-2 | ssa |
El 1987 parlaven llengües nilosaharianes uns 11 milions de persones aproximadament, d'acord amb l'estimació de Merritt Ruhlen. Les estimacions de Bender al 2004 sumaven 31 milions de parlants.[2] El nombre exacte de llengües nilosaharianes no es coneix amb precisió, encara que L. Bender, assenyala que el criteri d'intel·ligibilitat mútua condueix a un mínim de 120 llengües, i ofereix una classificació de la família sobre dades lèxiques de 115 llengües diferents,[3] mentre que Ethnologue fa una llista amb 205 varietats diferents, algunes de les quals clarament són mútuament intel·ligibles i, per tant, poden considerar-se la mateixa llengua.
Es caracteritzen principalment per tenir un nombre gramatical trial singular-col·lectiu-plural, amb excepció del gumuz. Els idiomes d'aquesta família combinen l'escriptura alfabètica amb antics jeroglífics. A més n'hi ha molts que són de transmissió exclusivament oral. Algunes de les llengües més esteses són el nubià, el massai i el songhai.