Llengües turqueses
família de llengües / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües turqueses són una família lingüística. Alguns les consideren una divisió de les llengües altaiques, una família hipotètica que encara no es considera provada. Es parlen en una extensa zona d'Àsia, que va des de Turquia i l'Azerbaidjan fins a Sibèria, passant per les estepes de l'Àsia central (Iran, el Kazakhstan, Kirguizstan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Rússia i la Xina), per uns 150 milions de persones cap a començaments del 2000.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Àsia central, Sibèria Anatòlia |
Nadius | 300.000.000 |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques | |
Subdivisions | |
llengües turqueses comunes llengües ogúriques | |
Distribució geogràfica | |
Extensió de les llengües turqueses | |
Codis | |
ISO 639-2 | trk |
Codi Glottolog | turk1311 |
Les llengües turques estan presents en fonts escrites a partir del segle VIII, i en aquell moment, les llengües uigur, oghuz, kipchak i búlgar ja estaven diferenciades. En els segles següents, des de les estepes eurasiàtiques, els grups de parla turca van penetrar en altres regions: els uigurs van emigrar cap al Turquestan oriental, els kiptxaks cap a les estepes pòntiques i els oghuzs principalment cap al sud-est, cap a Iran i Anatòlia, etc.; i amb la seva expansió, van experimentar més divergències.[1]