Llenguatge de programació d'alt nivell
From Wikipedia, the free encyclopedia
En computació, un llenguatge de programació d'alt nivell és un llenguatge de programació amb una alta abstracció dels detalls de maquinari de l'ordinador. En comparació a llenguatges de programació de baix nivell, pot utilitzar elements del llenguatge natural, més fàcils d'utilitzar, o ser més portàtil a través de diferents plataformes. Aquests llenguatges amaguen els detalls d'operacions de la Unitat Central de Procés, com els models d'accés de memòria.[1][2]
L'encobriment del maquinari està pensat generalment per a fer fàcil d'usar el llenguatge, ja que inclou conceptes del llenguatge humà en comptes d'aquells de la màquina utilitzada. Un llenguatge d'alt nivell aïlla la semàntica d'execució d'una arquitectura informàtica fent més simple i més comprensible el procés de desenvolupar un programa respecte a un llenguatge de baix nivell. La quantitat d'abstracció proporcionada defineix com és un llenguatge de programació d'alt nivell.[3]
El primer llenguatge de programació d'alt nivell dissenyat per a un ordinador fou Plankalkül, creat per Konrad Zuse.