Llengües canaanites
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües canaanites constitueixen una subfamília del grup semític nord-occidental, una de les més documentades per les inscripcions de la Bíblia, els escrits del judaisme i troballes arqueològiques. Es diferencien d'altres idiomes del grup per la presència de l'article en forma de prefix h- i un canvi vocàlic de [a] a [o] en els inicis de l'evolució històrica d'aquestes llengües, entre altres trets.
Dades ràpides Tipus, Classificació lingüística ...
Tipus | família lingüística i continu dialectal |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals | |
Codis | |
Codi Glottolog | cana1267 |
Tanca
Les llengües d'aquest grup són l'ammonita, el moabita, l'edomita, el fenici i l'hebreu, essent aquest darrer l'únic que no s'ha extingit. Estan documentades des del 2000 aC, si bé només a partir del segle xviii es va procedir a una arqueologia i reconstrucció filològica fiables, a partir de testimonis parcials.