Lletra de convit
carta de Mn Maria Alcover / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Lletra de convit és una carta escrita per mossèn Antoni Maria Alcover dirigida a «tots els amics d'aquesta llengua», segons el títol complet del document,[1] que convida'ls a col·laborar en l'elaboració del Diccionari de la Llengua catalana. Conté els objectius del projecte i instruccions pràctiques per al seu desenvolupament.
Després d'haver concretat el projecte del Diccionari de la Llengua catalana [2] , Antoni Maria Alcover va publicar el Diccionari de la llengua catalana. Lletra de convit que a tots els amics d'aquesta llengua envia Mn. Antoni Maria Alcover (1901), habitualment abreujada com Lletra de convit. Aquesta carta, dividida en sis capítols i una conclusió, és el punt de partida del que serà el Diccionari català-valencià-balear, que no es donarà per acabat fins al 1962, i aglutina, ordena, informa i sistematitza la voluntat de la comunitat catalana de reivindicar la llengua. És una crida a totes les persones (metges, advocats, filòlegs, eclesiàstics, notaris...) que, sobretot en conseqüència de la Renaixença, estaven interessades en la llengua: ofereix la possibilitat de canalitzar i fer productiu l'amor i interès pel català i tot el que l'envolta.[3] El diccionari, concebut com una obra magna, exigia molts col·laboradors, de manera que s'havia de convertir en una empresa col·lectiva. Aquesta lletra servirà per donar a conèixer els objectius i raó de ser del diccionari, i esperonar la societat a implicar-s'hi i fer del projecte una realitat. No només del diccionari, sinó d'altres iniciatives varen tenir com a punt de partida la Lletra de L: la publicació de la revista de filologia “Bolletí del diccionari de la llengua catalana” i el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.