For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Llibres apòcrifs.

Llibres apòcrifs

Papir d'Oxirinc 1. Datat a la primera meitat del segle III,[1] se'l considera una secció de l'apòcrif Evangeli de Tomàs
Papir d'Oxirinc 1. Datat a la primera meitat del segle III,[1] se'l considera una secció de l'apòcrif Evangeli de Tomàs

Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia, però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria dels llibres apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretgia per algunes esglésies cristianes.[2]

No hi ha cap discrepància en relació amb els llibres del Nou Testament que es consideren apòcrifs per les diverses branques del cristianisme. No obstant això, el protestantisme sol considerar apòcrifs els llibres deuterocanònics de l'Antic Testament, que l'Església Catòlica va declarar part del cànon i inspirats per Déu després de la Reforma Protestant.[3] Els llibres de l'Antic Testament que són considerats apòcrifs pel catolicisme són anomenats «pseudògrafs» pels protestants, i tampoc no els accepten dintre del seu cànon.[4]

Etimologia

El terme apòcrif prové del grec απόκρυφος, apócrifos, i està format per la combinació de les paraules apo (lluny) i kriptein (amagar), donant, doncs, la idea de «tancat» o «amagat.»

Llista de texts apòcrifs

A l'Antic Testament

Llibres Deuterocanònics

Aquests llibres són rebutjats per les diferents confessions protestants, però acceptats, pels diferents grups històrics cristians (ortodoxes, orientals coptes, siríacs nestorians... i Catòlics romans).

Altres

  • L'Apocalipsi d'Esdres, va ser inclòs en la Vetus Llatina, i també en la Vulgata transcrita per Sant Jeroni, i encara es pot trobar en les Bíblies d'algunes Esglésies Eslaves, com també entre els escrits deuterocanònics d'algunes importants versions angleses, com la King James Version, la Revised Standard Version, i la New Revised Standard Version.[6]
  • La Peschitta Siríaca, la Bíblia oficial de les esglésies siríaques Nestorianes, que inclou en el Llibre dels Salms [de David], a més del Salm 151, els Salms 152, 153, 154 i 155.[7]
  • El Llibre d'Henoc considerat part integral del Cànon de la Bíblia per l'Església Ortodoxa Etíop i pels Beta Israel.[8]
  • El Llibre dels Jubileus acceptat pels Beta Israel, que antigament habitaren Etiòpia.[9]

Al Nou Testament

Evangelis apòcrifs

Apòcrifs gnòstics de Nag Hammadi

Àgrafa de Jesús

  • Àgrafa extra-evangèlics
  • Àgrafa en variants dels Evangelis canònics
  • Àgrafa citats pels Pares de l'Església
  • Àgrafa d'origen musulmà

Cartes de Jesús

Altres

Bibliografia

  • Metzger, Bruce M. An Introduction to the Apocrypha (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1977. ISBN 0-19-502340-4. 
  • Porter, Frank C. «Apocrypha». A: James Hastings. A Dictionary of the Bible (en anglès). 1. James Hastings, 1898, p. 110-123. 
  • Santos Otero, Aurelio de. Los evangelios apócrifos. 1a (12a impressió), 2003. ISBN 978-84-7914-044-1.  També a BAC Selecciones 2009. Madrid: B. A. C.

Referències

  1. Hurtado, Larry W. The Earliest Christian Artifacts. Manuscripts and Christian Origins (en anglès). Gran Rapids, Míchigan (EUA): Wm. B. Eerdmans Publishing, 2006, p. 228. ISBN 978-0-8028-2895-8. 
  2. Rivas, Luis H. «Apócrifos». A: Diccionario para el estudio de la Biblia (en castellà). Buenos Aires: Editorial Amico, 2010, p. 18-19. ISBN 978-987-25195-1-3. 
  3. Bruce, F.F. "The Canon of Scripture". IVP Academic, 2010, Location 1478–86 (Kindle Edition).
  4. Henze, Matthias; Boccaccini, Gabriele. Fourth Ezra and Second Baruch: Reconstruction after the Fall. Brill, 20 novembre 2013, p. 383. ISBN 9789004258815. 
  5. Understanding the Bible: A Guide to Reading the Scriptures (en anglès). Saint Mary's Press, 2008, p.4. ISBN 0884898520. 
  6. Apocalipsis de Esdras: IV Esdras. Barcelona: Siete y Media, 1980. ISBN 8485411234. 
  7. Dirksen, Pietr B. La Peshitta dell'Antico Testamento (en italià). Brescia: Paideia, 1993. ISBN 8839404945. 
  8. Charles, R.H.. El libro de Enoc el profeta. Madrid: EDAF, 2005. ISBN 8441416192. 
  9. VanderKam, James C. The Book of Jubilees (en anglès). Sheffield: Sheffield Academic Press, 2001. ISBN 1850757674. 
  10. Piñero, Antonio. Todos los evangelios. Madrid: EDAF, 2010. ISBN 9788441421165. 

Vegeu també

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Llibres apòcrifs
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.