Llista de topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El caràcter bascoide[1] d'una part de la toponímia catalana pirinenca és constatable en un primer cop d'ull. I el mateix passa en la toponímia de l'Alt Aragó i a l'àrea pirinenca gascona. La massa de topònims és tan densa, i inclou tants de topònims menors, que palesa una supervivència de la llengua fins a temps molt avançats. Però ha estat Joan Coromines i Vigneaux el lingüista que més ha posat en evidència, tot estudiant-lo, aquest fet del substrat toponímic precatalà (analitzant també els trets singulars del primitiu romànic de la zona). La tesi de Coromines és que els parlars èuscars es parlaren al Pallars Sobirà i altres comarques pirinenques fins prop de l'any 1000 dC, tot i que reduïts a una llengua de pastors i muntanyencs, mentre la romanització ja dominava les planes.