Llista de vies romanes - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Llista de vies romanes.

Llista de vies romanes

De Viquipèdia

Via romana a Àger.
Via romana a Àger.

El següent article mostra una llista de les vies romanes principals. Estan classificades per regions i se'n descriu breument el traçat. Entre parèntesis, i sempre que s'ha pogut, es descriu l'any de fundació de la via i sota quin mandat es va fer.

Itàlia

  • Via Campana: Resseguia el Tíber, paral·lelament a la Via Portuense, vers Salina Veienti.[8]
  • Via Claudia: Traçat mal definit (-312).
  • Via Claudia Nova: Servia per unir la via Caecilia i la via Tiburtina (47).[11]
  • Via Clodia Nova ou Clodia Secunda: Resseguia el riu Serchio i enllaçava Lucca amb la via Cassia a l'alçada de Luni (-183).
  • Via Farnesiana: Ramificació de la Via Aurelia, vers Farnese (a l'oest del llac de Bolsena).
  • Via Flaminia Nuova: Variant més recent de la Via Flaminia, per Spoleto (Spoletum).
  • Via Flaminia Minor: També coneguda amb el nom de Via Flaminia militaris. D'Arezzo (Arretium) a Rimini (Ariminum) (-187).
  • Via Julia Augusta (I): Perllongament de la Via Aurelia i de la Via Postumia, de Gènova per Vado Ligure (Vada Sabatia), resseguia la costa ligur per Albenga (Albigaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), després passava pels Alps marítims vers Arle (Arelate) o Tarascó (Tarasco), ja a la Gàl·lia on enllaçava amb la Via Domitia (-13 August).
  • Via Julia Augusta (II): D'Aquileia vers el nord per Zuglio (Iulium Carnicum) i per el Plöckenpass vers el Drautal, se separava a Irschen (castrum Ursen) i conduïa per Aguntum (prop de Lienz) i Innichen (Littamum) vers Veldidena (Wilten/Innsbruck), o bé per Teurnia (prop de Spittal) i Virunum (prop de Klagenfurt) vers Iuvavum (Salzburg).
  • Via Nomentana: De Roma a Mentana (Nomentum), antigament anomenada Via Ficulensis vers Ficulea.[16]
  • Via Portuense: De Roma al port de Portus Augusti (Portus Claudii i Portus Traiani), al nord del Tíber (Claudi).
  • Via Sabina: Ramificació de la Via Salaria vers L´Aquila.
  • Via Salaria Gallica: De Fossombrone (Forum Sempronii) per Suasa, Ostra, Aesis, Ricina, Urbs Salvia, Falerio vers Ascoli Piceno (Asculum) i les Marques on enllaça amb la Via Flaminia i la Via Salaria, a l'interieor.
  • Via Salaria Picena: Enllaçava la Via Flaminia i la Via Salaria. De Fano (Fanum Fortunae) vers Castrum Truentinum per Porto d´Ascoli a l'Adriàtic (ruta costanera).
  • Via Salaria Vecchia: D'Ascoli per S.Omero i Giulianova vers Atri, on enllaçava la Via Salaria amb la Via Caecilia.
  • Via Satricana: De Roma a Satricum (Borgo Montello prop de Latina). Vegeu Via Ardeatina.
  • Via Sublacense: Ramificaciót de la Via Valeria. De la vall de l'Aniene per la Villa di Nerone, vers Subiaco.
  • Via Tiburtina: De Roma a Tivoli (Tibur). Després continuava com a Via (Tiburtina) Valeria (-286 Marcus Valerius Maximus).
  • Via Tiburtina Valeria També coneguda simplement amb el nom de Via Valeria. Perllongament de la Via Tiburtina per la vall de l'Aniene, prop de l'antic llac de Fucino; recorria la costa adriàtica vers Pescara.
  • Via Traiana: Alternativa a l'antiga via Appia. De Benevent per Ascoli Satriano, Canosa di Puglia, Ruvo i Bitonto vers Bari (Adria), i en tant que Via Traiana Costiera (ruta costanera) o bé en tant que Via Traiana Interna (per l'interior), a través de Rutigliano i Conversano, després vers Brindisi (109 Marcus Ulpius Traianus, Trajà).
  • Via Tuscolana: De Roma a Túsculum.
  • Via Valeria Siciliana: Resseguia la costa nord de Sicília. De Messina a Marsala (Lylibaeum) (-210 cònsol Marco Valerio Levino).[18]

Gàl·lia

  • Via Agrippinensis: També coneguda com a Via Belgica. De Bavay a Colònia (Colonia Claudia Ara Agrippinensium).[20]

Còrsega

  • Via Corsica: De Mariana per Aleria, Præsidium, Portus Favonius vers Pallas (costa est de Còrcega).

Hispània

  • Via XVII: De Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari directe passant per Chaves (Aquae Flaviae).
  • Via XVIII: També coneguda amb el nom de via Nova. De Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta) (79-80 legat C. Calpetanus Rantius Quirinalis Velerius Festus, sota el mandat de Vespasià i Tit, i restaurada amb Maximí I el Traci).
  • Via XIX: De Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari més llarg que el de la via XVIII.[26]
  • Via XX: De Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari per loca maritima; aquest itinerari per la costa remuntava cap al nord fins a Brigantium (A Coruña); a partir de Lugo, s'ajuntava amb la via XIX per arribar a Astorga.[27]

Britània

  • Ermin Street: Cirencester (Corinium) - Swindon (Durocornovium ?) - Silchester (Calleva Atrebatum).
  • Fen Causeway: Denver de Peterborough - Water Newton (Durobrivae).
  • London-West of England Roman Roads.

Vies transalpines

Aquestes rutes enllaçaven Itàlia amb les actuals Alemanya, Àustria i Eslovènia.

  • Via Decia: De Zirl (Teriolis) prop d'Innsbruck per la nova ramificació de la Via Claudia Altinate pel Zirler Berg, per la vall de Leutasch, per Lermoos, e través de la vall del Lech a la vall de Tannheim, per l'Oberjoch vers Bregenz (Brigantium) (250 Decius).
  • Via Julia Augusta (II): D'Aquileia vers el nord, per Zuglio (Iulium Carnicum) i el Plöckenpass fins al Drautal. A Irschen es bifurcava (castrum Ursen) vers Aguntum (près de Lienz/Tirol Oriental), Innichen (Littamum) i Veldidena (Wilten/Innsbruck), o bé cap a Teurnia (prop de Spittal an der Drau) i Virunum (prop de Klagenfurt) vers Iuvavum (Salzburg).
Via Egnàtia.
Via Egnàtia.

Germània

Són les rutes que enllaçaven les colònies de la Renània amb la resta de l'Imperi, i diverses rutes estratègiques relacionades amb el limes.[37] Antsanvia, Via Iulia, Via Claudia Augusta, Ausoniusstraße,[38] Elisabethenstraße i Saalburgstraße.

Balcans

Àsia Menor i el Pròxim Orient

Nord d'Àfrica

Via romana al seu pas per Tall Aqibrin (Síria).
Via romana al seu pas per Tall Aqibrin (Síria).

Territori de l'Àfrica proconsolar abans de Dioclecià

Segons l'Itinerari d'Antoní
  • Via costanera passant per Skikda (Rusicade) vers Cartago..
  • Via de Cartago a Constantina (Cirta).
  • Via de Tebessa (Theveste) a Sitifis (Sitifi), via Tazoult (Lambese).
  • Via d'El Krib (Musti) a Constantina (Cirta).
  • Via de Constantina (Cirta) a Annaba (Hippo Regius).
  • Via d'Annaba (Hippone Regius) a Cartago, via Chimtou (Simitthu).
  • Via d'Annaba (Hippo Regius) a Cartago, via El Kef (Sicca Veneria).
  • Via de Thyna (Thaenae) a Tebessa (Theveste).
  • Via de Haffouz ? (Aquae Regiae) a Sbiba (Sufes).
  • Via de Zanfour (Assuras) a Thyna (Thaenae).
  • Via de Tebourba (Thuburbo Minus) a Gabès (Tacapes), via Sidi Medien (Vallis).
  • Via de Cartago a Sbeitla (Sufetula), via El Krib (Musti).
  • Via de Cartago a Sbeitla (Sufetula), via Sussa (Adrumetum).
  • Via d'El Djem (Thysdrus) a Tebessa (Theveste).
  • Via de Tebessa (Theveste) a El Djem (Thysdrus), via (de) Germaniciana (no localitzada).
  • Via de Sbiba (Sufes) a Sussa (Hadrumetum).
  • Via de Sbeïtla (Sufetula) a Kélibia (Clipea).
  • Via de Cartago a Kélibia (Clipea).
  • Via costanera de Cartago a Alexandria, via Thyna (Thaenae) i Lebda (Leptis Magna).
  • Via anomenada limes Tripolitanus, de Gabès (Tacapes) a Lebda (Leptis Magna).
  • Via de Medina El-Kdima (Thelepte) a Gabès (Tacapes).[42]
Vies romanes del nord d'Àfrica.
Vies romanes del nord d'Àfrica.


Segons la Taula de Peutinger

(Només les vies suplementàries)

  • Vies de Gabès (Tacapes) a Medina El-Kdima (Thelepte), via Nefta (Nepte) i variants.
  • Vies de Medina El-Kdima (Thelepte) a Takembrit (Siga) i variants.
  • Via d'El Djem (Thysdrus) a Tébessa (Theveste), via Jama (Zama Regia).
  • Via d'El Djem (Thysdrus) a Aïn Hedja (Agbia), via El Fahs (Thuburbo Majus).

Rutes cap a l'Índia i l'Extrem Orient

Segons el Periple pel mar d'Eritrea

Referències

  1. Saltini, Antonio. Via Emilia. Percorsi inconsueti fra i comuni dell'antica strada consolare (en italià). Bolonya: Edagricole, 2003. ISBN ISBN 8850649584. 
  2. Wiseman, T. P.. Via Aurelia Nova and Via Aemilia Scauri. Epigraphica, 1971, p. 27-32. 
  3. Cavallo, Daniela. Via Amerina (en italià). Roma: Istituto Poligrafico dello Stato, 2004. 
  4. «La Via Annia». veneto.eu. [Consulta: 7 setembre 2018]. «progecte de valorització de la via romana»
  5. Stazio, Attilio. Via Appia: da Roma a Brindisi attraverso Capua e Benevento (en italià). Nàpols: Edizioni del sole, 1987. 
  6. Provincia di Roma, Assessorato alla cultura, La via Ardeatina Laurentina, Progetto VIE. La via Ardeatina Laurentina, Progetto VIE (en italià). Palombi Editori, 2001. ISBN 978-88-7621-243-7.. 
  7. «Via Aurelia» (en anglès). Universitat de Chicago. [Consulta: 7 setembre 2018].
  8. Giovagnoli, M.; Anappo, A. La Via Portuense-Campana. Roma: Municipio Roma XI, 2012, p. 1-10. 
  9. Mosca, Annapaola. Via Cassia: un sistema stradale romano tra Roma e Firenze (en italià). Olschki., 2002. 
  10. De Bon, A. «Dall'Adriatico al Brennero per la via Claudia Augusta Altinate» (en italià). Athesia Augusta, XVII, 1939.
  11. Gardner, Robert «The Via Claudia Nova» (en anglès). The Journal of Roman Studies, 3 (part 2), 1913, pàg. 205-232.
  12. «Via Clodia» (en italià). Provincia de Viterbo. [Consulta: 9 setembre 2018].
  13. «Via Collatina» (en italià). Enciclopedia Italiana, 1931. [Consulta: 20 setembre 2018].
  14. «The Via Flaminia» (en anglès). Universitat de Chicago. [Consulta: 9 setembre 2018].
  15. Buccellato, Anna «L'antica via Laurentina: l'arteria e le infrastrutture». Associazione Internazionale di Archeologia Classica,, abril 2007.
  16. Carbonara, Andrea; Messineo, Gaetano. Via Nomentana. Roma: Istituto Poligrafico dello Stato, 1996. ISBN 978-88-240-3864-5. 
  17. Serra, Simonetta. Via Ostiense - via Portuense. Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, 2008. ISBN 978-88-240-3475-3. 
  18. 18,0 18,1 «Le strade romane» (en italià). [Consulta: 10 setembre 2018].
  19. Dory, Franck «Une voie romaine de la croisée de Vienne : la Via Agrippa de Vienne à Saint-Vallier». Bulletin de la Société des Amis de Vienne, 2008.
  20. Gochel, F.; Schmitz; Ozer, A.; S. «Des géoindicateurs pour l’analyse et l’évaluation des voies romaines. Étude de la voie romaine Bavay-Tongres» (en francès). Bulletin de la Société géographique de Liège, 44, 2004, pàg. 65-70..
  21. D’Essigny, Grégoire. Mémoire sur la question des voies romaines, vulgairement appelées Chaussées Brunehaut, qui traversent Picardie (en francès). París: Imprimerie J. B. Sajou, 1911. 
  22. D´cramer, L. R. «Via Aquitania, la voie impériale d'Aquitaine». Archéologia, núm. 470, octubre 2009, pàg. 52-63..
  23. Clement, Pierre A. La Via Domitia: Des Pyrénées aux Alpes. Rennes: Editions Ouest-France, 2005. ISBN 2-7373-3508. 
  24. Chavane, Vincent «Description d'une voie romaine reliant Castellane à Briançonnet et Entrevaux (Glandèves)». Archeam.
  25. Puerta Torres, Carmen. Los miliarios romanos de la vía de la plata (Tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense, 2002. 
  26. SAEZ TABOADA, Benito «Aportaciones al trazado de la vía 19 del itinerario de Antonino a su paso por Galicia». SPAL II, 2002.
  27. Villanueva, Raúl «Las vías romanas 19 y 20 del Itinerario de Antonino,». Boletín sobre vías romanas, historia de los caminos y otros temas de geofrafía histórica, 3, 2006.
  28. «Via romana del Capsacosta» (en català). Inventari de patrimoni. [Consulta: 9 setembre 2018].
  29. Copeland, Tim. Akeman Street Moving Through Iron Age and Roman Landscapes (en anglès). History PressLtd, 2009. ISBN 978-0-7524-4732-2.. 
  30. «Ermine Street: A Journey through Roman Britain» (en anglès). BBC. [Consulta: 9 setembre 2018].
  31. Bishop, M.C.. The Secret History of the Roman Roads of Britain: And their Impact on Military History (en anglès). Pen and Sword, 2014, p. 98–99.. ISBN 978-1848846159. 
  32. «[https://www.ldwa.org.uk/ldp/members/show_path.php?path_name=Peddars+Way+and+Norfolk+Coast+Path+National+Trail Peddars Way and Norfolk Coast Path National Trail 214 km / 133 miles]» (en anglès). Long Distance Walkers Association (LDWA). [Consulta: 10 setembre 2018].
  33. Johnson, Stephen. Hadrian's Wall. Sterling Publishing Company, 2004. ISBN 0-7134-8840-9. 
  34. Roucoux, O. The Roman Watling Street: from London to High Cross. Dunstable Museum Trust, 1984. ISBN 0-9508406-2-9.. 
  35. «Via Claudia Augusta – una de las calzadas romanas más importantes» (en espanyol). Germany Travel. [Consulta: 7 setembre 2018].
  36. Hammersen, Lauren A. M. «Via Raetia: A Roman Road in the Alps». The Ancient World, 40, 2009, pàg. 164–185.
  37. «Vies romanes a Mogontiacum» (en alemany).
  38. «La Ausoniusstraße a través del grup regional de Hunsrück» (en alemany). St. Jakobus-Gesellschaft. [Consulta: 7 setembre 2018].
  39. Fasolo, Michele. La via Egnatia I. Da Apollonia e Dyrrachium ad Herakleia Lynkestidos. Roma: Istituto Grafico Editoriale Romano, 2005. 
  40. Beitzel, Barry J. «The Via Maris in Literary and Cartographic Sources». The Biblical Archaeologist. The American Schools of Oriental Research, 54, 2, juny del 1991, pàg. 64-75.
  41. Borstad, Karen A. «History from Geography: The Initial Route of the Via Nova Traiana in Jordan». Levant The Journal of the Council for British Research in the Levant, 40, 2013, pàg. 55-70.
  42. Thissot, Ch. «Des Routes romaines du Sud de la Byzacène». RevAfr, 1857.

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Llista de vies romanes
Listen to this article