Canonge d'Urgell i polític company de Pau Claris. From Wikipedia, the free encyclopedia
Llorenç Barutell i Puigmarí (?, 1595 - la Seu d'Urgell, 1658) fou un clergue i polític català.[1] Com el seu company Pau Claris, era canonge de la catedral de la Seu d'Urgell.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1595 |
Mort | 1658 (62/63 anys) la Seu d'Urgell (Alt Urgell) |
Copríncep episcopal d'Andorra | |
té el rol: no oficial febrer 1651 – 1659 ← Pau Duran – Juan Manuel de Espinosa → | |
Activitat | |
Ocupació | canonge, canceller |
Ambdós van liderar l'oposició dels canonges de la Seu contra el seu bisbe, Pau Duran, partidari de la monarquia hispànica.[2] El 1640 era a Barcelona a on va participar en la Junta de Braços revolucionària que va independitzar Catalunya de la sobirania de Felip IV i va organitzar la resistència durant la Guerra dels Segadors. De fet era un dels participants de la seva Junta d'Hisenda.[1] Poc després fou un dels ostatges que la Diputació del General va enviar a París com a penyora catalana que garantia el compliment dels pactes fets amb el cardenal Richelieu. Com ambaixador de la Generalitat, va contribuir a les negociacions que culminaren amb el Pacte de la Péronne signat en presència de Lluís XIV. Les seves cartes amb Catalunya encara avui són fonamentals per l'estudi del conflicte.[1] Quan va tornar fou un dels col·laboradors de Pèire de Marca, home de confiança del cardenal Mazzarino i representant de facto de la monarquia francesa a Catalunya. Així fou nomenat canceller de la Reial Audiència el 1641, tribunal des del qual va reprimir amb duresa els canonges filipistes de la Seu Urgell.[1][2]
Molt de temps després, amb la retirada provocada per la guerra, va haver de refugiar-se als comtats de Rosselló i Cerdanya cap el 1652, esdevenint assessor de la nova governació francesa.[1] Aprofitant l'avinentesa de la mort de Pau Duran, durant l'ocupació francesa va exercir de bisbe d'Urgell (sense consagrar) i d'ardiaca de la Cerdanya, entre 1651 i 1659, a proposta del mateix Pèire de Marca.[1][2] Així doncs doncs, va ser el 33è copríncep d'Andorra.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.