Lluís Galiana i Cervera
escriptor valencià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1740 - Ontinyent, Vall d'Albaida, 1771) fou un religiós i escriptor valencià conegut sobretot per ser l'autor de l'obra Rondalla de rondalles.[1]
Lluís Galiana al Passeig de Batà de Muro. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Luis Galiana y Cervera 8 juny 1740 Ontinyent |
Mort | 4 març 1771 (30 anys) Ontinyent |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Nasqué el 8 de juny de 1740 a Ontinyent, fill d'un metge il·lustre. Als 16 anys, l'any 1756, ingressà en l'orde dominicà, al Convent de Sant Joan i Sant Vicent de la seua ciutat natal. Estudià en els col·legis, d'Ontinyent, Oriola i València. Després d'una intensa vida cultural, morí, segons sembla de tuberculosi, als 31 anys, en una finca que els seus pares posseïen al camp.
L'autor desenvolupa la seua sensibilitat cultural entre les influències creuades de Gregori Maians (il·lustrat valencià que escriu en castellà) i Carles Ros (que recollí un inventari de refranys en català). És, per tant, un il·lustrat, erudit de mentalitat barroca que escriu en català.
Segons relaten Vicent Salvador [2] i Josep Daniel Climent Martínez,[3] Galiana fou en la seua època (un segle xviii marcat pels Decrets de Nova Planta i l'abandonament dels usos cultes de la llengua) un rar exemple de fidelitat lingüística. Clar defensor de la unitat de la llengua, proposà per a aquesta un programa de recuperació basat en propostes com la confecció d'un diccionari normatiu o la reedició dels clàssics més destacats de la nostra història literària. Gran part de les seues idees lingüístiques apareixen en la carta-pròleg que destina a encapçalar el Diccionari del seu amic Carles Ros:
"Mas io añado, que no solo es apreciable por ser breve i agraciada, sino tambien por ser capaz de toda aquella magestad, que se dá á la Castellana, tan propia para hablar de assuntos sérios, como reputada siempre por gloria especial de este Idioma. I sino, que lean los que piensan que nuestro Lemosin solo es para cosas de gracejo, el Libro quarto de Ludolfo Cartusiano traducido en Valenciano por Juan Roiz de Corella, i verán quan grave es; sabrán quan propio es para tratar cosas de Dios; i dirán que no solo la Lengua Castellana es séria i circunspecta, sino también la Valenciana. Siendo esto assi, como lo es, quien no admirará, que aquellos Hombres que huvieran podido adelantarla, ó á lo menos conservarla, se haian descuidado tanto, que no solo no le han dado lustre alguno, sino que aun han sido causa, para que aquel grande esplendor que la adornava, se fuesse obscureciendo?" [4]
Hom ha atribuït a Galiana l'obra Rondalla de rondalles, llibre que arreplega una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos publicada de forma pòstuma el 1920.[1] Per últim, es dona l'existència d'un manuscrit seu inèdit i que es conserva a la Universitat de València amb la signatura M-92. Porta com a títol Tratatus de inscripcionibus antiquis, duobus tomis comprehensus. Cum variis scholiis, notis te animadvertionibus ad intelligenda multa venerandae Antiquitatis monumenta aptissimis (1758). En aquesta obra Galiana fa una defensa apassionada de l'antiguitat clàssica i reuneix inscripcions antigues, a més de notícies disperses que trobà en autors com Escolano, Pere Antoni Beuter o Morales.