Lluís I de Provença - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Lluís I de Provença.

Lluís I de Provença

De Viquipèdia

Infotaula de personaLluís I de Provença

modifica
Nom original(fr) Louis Ier d'Anjou modifica
Biografia
Naixement23 juliol 1339 modifica
Vincennes modifica
Mort20 setembre 1384 modifica (45 anys)
Bisceglie (Itàlia) modifica
Lloc d'enterramentBisceglie modifica
Governador de Bretanya
modifica
Activitat
OcupacióMonarca modifica
Altres
TítolCount of Provence and Forcalquier (en) Tradueix (1382–1384)
Rei titular de Nàpols (1382–1384)
Duke of Calabria (en) Tradueix (1380–1382)
Duke of Anjou (en) Tradueix (1360–1384)
Lord of Guisa (en) Tradueix (1360–1384)
Count of Maine (en) Tradueix (1351–1384)
Count of Anjou (en) Tradueix (1351–1360) modifica
FamíliaCasa de Valois-Anjou modifica
CònjugeMaria Chatillon-Blois modifica
FillsMary of Anjou (en) Tradueix
Lluís II de Provença
Charles of Anjou (en) Tradueix modifica
ParesJoan II de França modificaBona de Luxemburg modifica
GermansMarie de France, Joana de Valois, Isabel de Valois i de Luxemburg, Carles V de França, Felip II de Borgonya i Joan I de Berry modifica

modifica
Retrat de Lluís I
Retrat de Lluís I

Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384 ), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Orígens familiars

Nasqué el 23 de juliol de 1339 sent el segon fill mascle del rei Joan II de França i Judit de Bohèmia.

Joventut

Escut d'Armes dels Ducs d'Anjou
Escut d'Armes dels Ducs d'Anjou

A petició seva, el juny de 1374, un exèrcit castellà i francès va posar setge a Baiona, punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.[1] Els castellans van posar setge per mar i per terra, però la resistència de la ciutat i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge.

Ascens al tron

A la mort del seu germà, el rei Carles V de França, el 1380 va presidir el consell de regència, sent regent del seu nebot, Carles VI de França, fins al 1382. Va abandonar França per esdevenir rei de Nàpols a la mort de la reina Joana I de Nàpols, que l'havia adoptat el 1380 com a successor del seu reialme.

Aquesta anòmala successió comportà que Lluís I només pogué heretar el comtat de Provença deixant el Regne de Nàpols en mans del cosí segon de la reina Joana, Carles III de Nàpols. Però el 30 d'agost de 1383 Lluís I va prendre el títol de Rei de Sicília, sent rei de Nàpols i de Jerusalem, cosa que comportà una dualitat reialística en el regne de Nàpols.

Núpcies i descendents

Es casà el 1360 amb Maria Chatillon-Blois, filla de Carles de Blois i Joana de Penthièvre. D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:

Fou succeït pel seu fill segon Lluís II d'Anjou, que lluità contra els seus cosins Anjou-Durazzo pel Regne de Nàpols.



Precedit per:
Joana I
Rei titular de Nàpols
Comte de Provença

13831384
Succeït per:
Lluís II
oposat a
Carles, duc de Durazzo


Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Provença
  1. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002. 
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Lluís I de Provença
Listen to this article