dissenyador, dibuixant i guionista From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Juste de Nin (Barcelona, 1945 - Barcelona, 21 de maig de 2020)[1][2] fou un dibuixant, il·lustrador i ninotaire, conegut també pel seu vincle amb el món de la moda a través de la marca Armand Basi. Des dels anys 1960 va publicar en nombroses publicacions cíviques. Els seus ninots en moltes publicacions de l'oposició contra el franquisme (PSUC, sindicats democràtics, Assemblea de Catalunya…) signat com "El Zurdo", i posteriorment les seves il·lustracions durant anys d'articles de Manuel Vázquez Montalbán a Mundo Obrero, el feren popular en temps del franquisme i la transició.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1945 Barcelona |
Mort | 21 maig 2020 (74/75 anys) |
Causa de mort | càncer |
Activitat | |
Ocupació | dibuixant, dissenyador, guionista |
Premis
|
Els anys vuitanta, i per encàrrec de la Generalitat restaurada, realitzà la creació del personatge dibuixat de "LA NORMA", que, amb textos de Tísner, fou la base de la primera campanya per a la normalització de la llengua catalana. També els anys vuitanta, entre altres publicacions, col·laborà amb una pàgina setmanal en la revista "Canigó" en una sèrie anomenada "Petant la xerrada", on es comentava a través dels seus dibuixos, l'efervescent actualitat catalana de l'època. En aquell període, Juste de Nin signava els seus dibuixos com "L'Esquerrà".
Membre d'una família d'artistes i creadors (per exemple la seva cosina Anaïs Nin), el 2004 apareix la seva primera novel·la gràfica "Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana", editada per Planeta DeAgostini i Columna. Amb l'excusa d'un relat familiar de tres segles, Juste de Nin presenta una crònica minuciosa del nostre país a través de 320 pàgines de dibuixos en format còmic i amb un estil deliberadament manuscrit.
En la Cavalcada de Reis del 2006 va dissenyar la carrossa i vestuari dedicada a L'Any del Llibre, on un Quixot i un Sanxo exultants, rodejats de nens "armats" amb enormes llapis de colors, cavalcaven sobre un colossal llibre amb cap de Rocinante. La "Cow Parade" a Barcelona, les Noces de Neptú i la Ciutat en les festes de la Mercè o els seus dibuixos gegants a "La Ciutat de les Persones", al bell mig del Passeig de Gràcia, són diversos exemples de les seves habituals col·laboracions amb accions solidàries.
El setembre del 2008, dissenya el vestuari per l'Estrena Mundial de l'òpera "La Celestina" de Joaquim Nin-Culmell al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Va rebre la medalla "Antoni Gaudí" a la Creativitat, concedida pel President de la Generalitat el 2003. També va rebre el Premi Nautilus en la Primera edició del Premi Internacional de Còmic Ciutat de Badalona-Caixa Laietana 2010, per la seva trajectòria en el món del còmic català.
Va ser membre del Cercle Catalanista de l'Ateneu Barcelonès, de la Fundació Andreu Nin (FAN), soci d'Òmnium Cultural, i membre del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Dissenyà el vestuari del musical Don Juan, a sangre y fuego, amb música del compositor mexicà Antonio Calvo i sota la direcció artística d'Ignacio García, que amb producció hispano-mexicana, es va estrenar al Teatro Luz Phillips de la Gran Via de Madrid el 6 octubre 2016.
Guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019 "pel conjunt de la seva obra, en la qual, com a dissenyador, il·lustrador, guionista i dibuixant, ha subratllat un llenguatge marcadament propi, caracteritzat per l'elegància, la sensibilitat i la profunditat i per la seva contribució al gènere de la novel·la gràfica, en què ha recreat la història de la seva família, la de la Catalunya contemporània i adaptacions d'obres clàssiques de la literatura universal".[3]
L'article o secció necessita millores de format. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.