Lo mal any primer
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo mal any primer és com es va conèixer ja a l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle xiv, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.
Les males anyades i les crisis eren fenòmens molt propis de les societats agràries, en què el baix nivell tècnic i la manca d'inversions per millorar les infraestructures i els coneixements aplicats a la producció condemnaven les societats a patir crisis periòdiques. Aquests flagells van tenir un nombre i una gravetat més grans durant els dos darrers segles medievals, ja que van coincidir en el temps amb dues epidèmies greus.
Les dificultats es van començar a acumular a partir de les males collites dels anys 1310-1314 i 1324-1329, especialment al Regne de València. Paral·lelament començaven els brots epidèmics: el 1331 a Mallorca, i el 1326 i 1334 al Regne de València.
Però la memòria popular ha recordat els anys 1333 i 1334 com els més greus pel que fa als inicis de les dificultats. L'escassetat va ser general a la Corona d'Aragó, els preus es van disparar i la mortaldat es va estendre a la ciutat: es parla de 10.000 morts a Barcelona, una ciutat que llavors devia estar a prop dels 50.000 habitants. Els anys 1340-1347 hi va haver un cicle llarg de carestia, especialment mortífer al regne de València.
Aquestes desgràcies marquen l'inici d'un canvi de tendència. Així ho van entendre poc després els contemporanis en batejar el 1333 com lo mal any primer. I, a aquestes dificultats inherents al mateix sistema, s'ha d'afegir encara l'actitud de la noblesa, quan va començar a experimentar els efectes de la minva de la població i la producció, és a dir, la caiguda de la renda, i va reaccionar agreujant la subjugació i l'explotació de les classes populars.