Louis Nirenberg (Hamilton, 28 de febrer de 1925 - Nova York, 26 de gener de 2020) fou un matemàtic estatunidenc i canadenc, considerat un dels millors analistes matemàtics del segle xx.[1]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Louis Nirenberg Louis Nirenberg el 1975 |
|
Naixement | 28 febrer 1925 Hamilton (Canadà) |
---|
Mort | 26 gener 2020 (94 anys) Nova York |
---|
|
|
Director Institut Courant de Ciències Matemàtiques |
---|
|
|
1970 – 1972 ← Jürgen Moser – Peter Lax → |
|
|
|
Grup ètnic | Jueus |
---|
Formació | Universitat de Nova York (1945–1949) Universitat McGill (1942–1945) Escola secundària Baró Byng (–1942) |
---|
Tesi acadèmica | The Determination of a Closed Convex Surface Having Given Line Elements (1949 ) |
---|
Director de tesi | James J. Stoker |
---|
|
Camp de treball | Equació diferencial en derivades parcials, matemàtiques i inequació |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, científic |
---|
Ocupador | Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1949–1999), Professor emèrit |
---|
Membre de | |
---|
Interessat en | Geometria diferencial |
---|
Professors | Kurt Friedrichs |
---|
Alumnes | Haïm Brezis |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Sergiu Klainerman, Xavier Cabre Vilagut, Walter Craig, Norberto Kerzman, Djairo de Figueiredo, Peter Gilkey, Gabriella Tarantello, Wei-Ming Ni, Yanyan Li, Martin Schechter, Chang-Shou Lin, Walter Littman, Zhengfang Zhou, John Sylvester, Monty Strauss, Chin-Hung Ching, David Hoitsma, Eric Liban, August Newlander, Edgar Kann, Donald Bein, Roberto Ramalho, Paul Zuckerman, Kenneth Burke, Dimitri Koutroufiotis, Ronald Goldstein, Venu Gopalkrishna, Jorge Ize, Marvin Zeman, Morris Kalka, John Tavantzis, Leon Karp, Philip Korman, Florin David, Raymond Michalek, Àlvar Vinacua i Pla, Zheng-chao Han, Congming Li, Isabeau Birindelli, Pablo Padilla Longaria, Hossein Tehrani, Kanishka Perera, Charles Kahane, Gideon Peyser, Frank S. Beckman i Kai Seng Chou |
---|
Premis |
Tanca
Va fer contribucions fonamentals en el camp de les equacions diferencials parcials lineals i no lineals i la seva aplicació a geometria i anàlisi complexa. Les seves contribucions inclouen la desigualtat d'interpolació de Gagliardo–Nirenberg, el qual té un paper important en la solució de les equacions diferencials parcials el·liptiques que sorgeixen en moltes àrees de matemàtiques, i la formalització de l'oscil·lació mitjana acotada, també coneguda com a espai John–Nirenberg, el qual és utilitzat per estudiar el comportament de materials elàstics i jocs de'atzar, com per exemple la martingala.[2][3][4]
El treball de Nirenberg en equacions en derivades parcials va ser descrit per la Societat Americana de Matemàtiques el 2002 com "entre els millors que s'han fet" en la direcció de l'existència i regularitat de Navier–Stokes en el camp de la mecànica dels fluids i turbulències, el qual és un problema de Premi del Mil·lenni i un dels problemes no resolts en física.[1]