Luminància
From Wikipedia, the free encyclopedia
A l'entorn de la fotometria, la luminància es defineix com la densitat angular i superficial de flux lluminós que incideix, travessa o emergeix d'una superfície seguint una direcció determinada. Alternativament, també es pot definir com la densitat superficial d'intensitat lluminosa en una direcció donada.
La unitat de mesura de la luminància en el Sistema Internacional d'Unitats és la candela per metre quadrat (cd/m²), però també es pot mesurar en nit (nt), una unitat que no pertany al Sistema Internacional d'Unitats i equival a 11 cd/m2.
A part, és important destacar que la luminància no mostra informació sobre els colors de la imatge, sinó sobre les tonalitats de grisos, o dit d'una altra manera, en blanc i negre.[1]
La definició anterior es formalitza com l'expressió següent:
on:
- LV és la luminància, mesurada en candeles /metre².
- F és el flux lluminós, en lumens.
- dS és l'element de superfície considerat, en metres².
- dΩ és l'element d'angle sòlid, en estereoradiants.
- θ és l'angle entre la normal de la superfície i la direcció considerada.
La luminància es pot definir a partir de la magnitud radiomètrica de la radiància sense més que ponderar cada longitud d'ona per la corba de sensibilitat de l'ull. Aíxí, si LV és la luminància, Lλ representa la radiància espectral i V(λ) simbolitza la corba de sensibilitat de l'ull, llavors: