Màquina de Gramme
From Wikipedia, the free encyclopedia
La màquina de Gramme, també coneguda com a dinamo de Gramme, fou el primer generador d'energia elèctrica que produïa un flux constant de corrent continu en quantitat suficient per a ser aprofitada comercialment. El 1870 Zénobe-Théophile Gramme patentà l'induït o armadura en forma d'anell i el debanat de fil conductor aïllat de l'induït formant una única bobina (coneguda com a Anella de Gramme), i el presentà a l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 17 de juliol de 1871. El 1872 Gramme ja patentà una màquina sencera que combinava l'ús de l'armadura en anell, escombretes en fil per captar el corrent de l'armadura i l'excitació del camp magnètic a través d'un imant.[1] L'aparell es va dissenyar en un temps on s'experimentaven molts dissenys diferents i es produïa una forta innovació en el camp de les màquines elèctriques, resultant en una millora de les seves prestacions i una reducció del seu cost de producció.