Mètode de les caixes xineses
From Wikipedia, the free encyclopedia
El mètode de les caixes xineses fa referència a la tècnica tradicional d'embalar diversos objectes un dins de l'altre. Les caixes xineses, les nines russes (matrioixques) o els envasos i cadires dels 90 segueixen aquesta tècnica.
Per extensió, el terme mise en abîme s'usa per descriure una estructura encadenada o recursiva i s'aplica a organitzacions piramidals (com empreses de franquícies o sectes) i obres de narrativa en què les diverses subtrames estan encastades dins una trama més àmplia (estructura de mise en abîme), com per exemple a Les mil i una nits o a El manuscrit trobat a Saragossa.
En literatura, l'expressió francesa «mise en abîme»,[1] que traduïda literalment vol dir «posada en abisme», tot i que es podrien utilitzar les formes «construcció en abisme», «construcció» o «estructura» abismal i «abismació», es refereix al procediment narratiu que consisteix a imbricar dins d'una narració una altra de similar o de la mateixa temàtica, de manera anàloga a les matrioixques o nines russes, una forma fractal de metaliteratura. En molts idiomes, com l'alemany, anglès i italià, se sol utilitzar directament la locució francesa, sense traduir-la. També es va generalitzar l'ús de l'expressió per referir-se a l'ocupació d'estructures anàlogues en camps tan diversos com l'art cinematogràfic, el teatre («teatre en el teatre»), la fotografia, les arts gràfiques en general i les matemàtiques (la autosimilaritat i els fractals). No s'ha de confondre amb la narració emmarcada, l'exemple de la qual més representatiu és Les mil i una nits, una sèrie de relats que al seu torn formen part d'un relat que els conté.
«Abîme» significa «abisme» en francès, en el sentit de gran profunditat, imponent i perillosa, com la dels mars, o la d'un avenc.