Mínim de Maunder
From Wikipedia, the free encyclopedia
El mínim de Maunder és el nom donat al període entre 1645 i 1715, quan les taques solars gairebé van desaparèixer de la superfície del Sol, tal com van observar els astrònoms de l'època. Rep el nom de l'astrònom solar Edward Maunder, que va descobrir la carestia de taques solar durant aqueix període estudiant els arxius d'aqueixos anys. Durant un període de 30 anys dins del mínim Maunder, els astrònoms van observar aproximadament 50 taques solars, mentre que el típic seria observar entre unes 40.000 i 50.000 taques.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |