escriptora i activista feminista xilena From Wikipedia, the free encyclopedia
Mónica Echeverría Yáñez (Santiago de Xile, 2 de setembre de 1920 - La Reina, 3 de gener de 2020) va ser una escriptora, professora, actriu, directora, dramaturga i activista xilena per la justícia social i la memòria democràtica. Echevarría és considerada una de les més destacades figures del feminisme i la cultura xilena.[1][2]
Nom original | (es) Mónica Echeverría |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 2 setembre 1920 Santiago de Xile |
Mort | 3 gener 2020 (99 anys) La Reina (Xile) |
Causa de mort | causes naturals |
Formació | Universitat de Xile Pontifícia Universitat Catòlica de Xile |
Activitat | |
Ocupació | professora d'universitat (–1940), escriptora, biògrafa, periodista, actriu |
Ocupador | Universitat de Xile |
Gènere | Teatre, novel·la i biografia |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Fernando Castillo Velasco |
Fills | Carmen Castillo Echeverría |
Mare | María Flora Yáñez |
Filla d'una família aristocràtica —els seus pares van ser José Rafael Echeverría Larraín i l'escriptora María Flora Yáñez,[3] i el seu avi el polític Eliodoro Yáñez Ponce de León—, va viure fins als vuit anys a l'Estat francès amb el seu avi, que havia hagut d'exiliar-se a causa de la dictadura del general Carlos Ibáñez del Campo.[4] Recorda que quan va retornar a Xile havia oblidat el castellà.[5]
Va estudiar a les Esclaves del Sagrat Cor, «col·legi retrògrad», segons el va definir anys més tard, i després va ingressar a l'Institut Pedagògic de la Universitat de Xile, per a després exercir durant molts anys com a professora de literatura.
Es va casar el 1944 amb l'arquitecte i polític Fernando Castillo Velasco, amb qui va tenir cinc fills: la documentalista Carmen, Cristián, Fernando José —un dels líders de la comuna de Pirque—, Javier, mort en un accident automobilístic a principis dels anys 1970, i Consuelo.[6][7]
Des de la dècada de 1940, va exercir la docència durant vint-i-dos anys, activitat que complementaria amb el desenvolupament de la seva vocació pel teatre, on va participar com a actriu, directora i autora de diferents obres i espectacles infantils, de la companyia de teatre Ictus, a partir de 1955.[8]
El 1959, va col·laborar amb el dramaturg Jorge Díaz i el director Claudio di Girolamo Carlini, i va estrenar diverses obres de teatre per a infants.[9] En aquest període es va destacar com a directora de teatre infantil i les seves obres més reeixides van ser la sèrie del Gall Quiquirico.
Després del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 que va assassinar el president Salvador Allende, i a causa de la militància de dos dels seus fills al Movimiento de Izquierda Revolucionaria, ella i el seu espòs van acceptar la invitació de la Universitat de Cambridge per a exercir-hi la docència. L'any següent, van marxar a Anglaterra, mentre Carmen i Cristián lluitaven en la clandestinitat contra la dictadura militar del general Augusto Pinochet. No van tornar a Xile fins al 1978.
Figura llegendària de la vida cultural xilena, va organitzar una exposició d'art eròtic a la Universitat Catòlica. El 1981, en plena dictadura militar, va donar vida a l'anomenada Operació Chancho: va aviar pel cèntric carrer Ahumada un porc amb una gorra com la de Pinochet.[5] El 1988 va ser una de les fundadores del moviment polític Independents pel Consens Democràtic.[10]
Va ser també una de les fundadores del Centre Cultural Estació Mapocho, just tornar d'Anglaterra, època en què va dramatitzar tres assajos: sobre Simone de Beauvoir, Federico García Lorca i María Monvel. El 2003, per a l'aniversari dels trenta anys del cop d'estat, va realitzar el radioteatre La última epopeya de Salvador Allende.
Com a narradora va publicar el seu primer llibre, Antihistoria de un luchador, el 1993, una biografia de 500 pàgines sobre el sindicalista Clotario Blest. A aquesta obra van seguir-ne altres, en la seva majoria novel·les basades en personatges reals com la cantautora Violeta Parra o el general Pinochet. El seu últim llibre —Acero y paloma. Relato de una mujer libre en cautiverio, reconstrueix la història de Sybila Arredondo, esposa xilena de l'escriptor José María Arguedas, que, acusada de militar a Sendero Luminoso, va estar empresonada durant 15 anys al Perú.[11]
Va morir la nit del divendres 3 de gener de 2020 als 99 anys, a la seva casa de la comuna de la Reina. Va ser vetllada al campus Oriente de la Universitat Catòlica i, complint els seus desitjos, amb un pedaç ocular en homenatge a les víctimes de lesions oculars durant les protestes a Xile dels últims mesos contra el govern de Sebastián Piñera, i un cartell al pit amb el lema «Mujeres por la vida». Els seus funerals es van realitzar al Cementiri General de Santiago.[12][13]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.