Música de la dècada del 2010
From Wikipedia, the free encyclopedia
La música de la dècada del 2000 abasta la música produïda a tot el planeta terra de 2009 fins a l'any 2020. Exposa els principals corrents que es varen donar a tot el globus, amb els protagonistes, la seua descripció, exemples i la contextualització corresponent. Hi ha igualment un viatge per les principals tendències musicals de cada continent. Es pot revisar doncs quin tipus de música es produïa a Europa, Àsia, Àfrica o Amèrica l'efecte i l'abast que van tenir, dins com fora, amb els seus protagonistes.
Globalment tota la producció musical es torna electropop. El gènere que comença amb molta força durant al dècada anterior, ateny el seu més gran apogeu durant els 2010. Desapareix el rock per primera volta a la història de la música contemporània. La música rap, el hip-hop i el dancehall es convertixen a l'electropop. Per fer-hi front, alguns artistes componen música folk, d'altres preferixen acostar-se al jazz. És dins el neosoul que es bastix la primera tendència de la música pop, l'anomenat whiperpop. Es tracta de produir un tipus de neosoul de base pop amb una veu xiuxiuejada, com qui rapeja sense alçar la veu. La segona més gran tendència és cantar amb onomatopeies. Quelcom que seduïx antigues estrelles del britpop com ara Coldplay.
El rock es trasllada de fronteres i s'assenta a l'Àsia. La Xina n'és el país difusor mentre que Corea, Hong Kong i el Japó exporten amb un èxit encara no vist les seues boysband. Es tracta d'un electropop combinat de Millennial Whoop que desperta la curiositat dels occidentals fins implantar-se de forma exitosa a tot el planeta. Els BTS venen milions a Europa, Amèrica, Oceania o Àsia. La globalització ha dut molts països asiàtics a provar amb rock, hip hop o pop contemporani i el resultat és l'onada coreana.
A Occident però, el rock decau progressivament fins desaparèixer. Només s'escolta un tipus de rock gairebé acústic, proper al Whiperpop. La música rap introduïx electro a les seues composicions, però és el reggaeton que arriba a prendre el seu lloc, es torna en la tendència més ben valorada de la dècada. El gènere viu la seua edat d'or alhora que el pop cristià conquerix de mica en mica el continent americà. Fruït del populisme i d'una nova onada de fanatisme que no vol compondre amb la rellevància que ha pres el món àrab al món, protestants, catòlics i altres confessions cristianes organitzen els seus festivals.
La música urbana i el rock són utilitzats a l'Àfrica i la Xina per tal de fer caure els règims totalitaris. Europa no n'hauria de necessitar, però el trap es torna tendència als Països Catalans degut a la censura que hi exercix el règim hispànic, decidit a perseguir polítics per allò que pensen. D'aquesta manera el rap es torna tendència a la Península ibèrica malgrat que de forma general hi ha whisperpop. El rock hi resistix, però deixa lloc a una nova onada de rumba catalana, que pren força degut al single Jenifer d'Els Catarres. El seu crit en favor a la independència posa de moda un gènere que a la dècada anterior havia declinat. Molts cantants hispànics introduïxen la rumba catalana a les seues composicions amb l'ànim de fer front a l'electropop.
Els programes de tele-realitat han estat substituïts per programes de xou i música. Els caça-talents ja no són a la televisió. Ara les estrelles de la música pop es troben a internet. YouTube és la plataforma més cobejada. Diversos joves s'hi enregistren fent covers. Les visualitzacions els permeten ser contractats per discogràfiques i llençar les seues carreres musicals. Això mentre artistes com ara Lady Gaga se n'adonen aviat del potencial d'internet i fan de YouTube la nova MTV del segle XXI.