Música industrial
From Wikipedia, the free encyclopedia
La música industrial (de l'anglès industrial music) és un tipus de música experimental generalment basat en temes transgressors i provocadors. El terme apareix a la meitat de la dècada de 1970 amb la fundació del segell musical Industrial Records per part del grup anglès Throbbing Gristle i el seu eslògan “industrial music for industrial people” (música industrial per a gent industrial). El lloc web Allmusic defineix aquest estil com la “fusió més abrasiva i agressiva de rock i música electrònica”; “inicialment una barreja d'experiments d'avantguarda electrònica (música feta amb cintes de cassette, musique concrète, white noise, sintetitzadors, seqüenciadors, etc.), juntament amb la provocació del punk.[1]
Origen | Regne Unit |
---|---|
Creació | 1975 |
Part de | música experimental |
Els primers artistes industrials experimentaven amb el soroll i temes estèticament controvertits, tant musicalment com per la seva imatge, com el feixisme, la fascinació amb els assassins en sèrie o l'ocultisme. La producció no es limitava al camp de la música sinó que també es refereix al mail art, performance i instal·lacions, entre altres formes artístiques. Entre els seus primers representants trobem Throbbing Gristle, SPK, Boyd Rice, Cabaret Voltaire o Z'EV. Els seus precursors més importants són el grup electrònic alemany Kraftwerk, grups de rock experimental com The Velvet Underground o Frank Zappa, la psicodèlia d'artistes com Jimi Hendrix, compositors de l'estil de John Cage, escriptors com William S. Burroughs i la filosofia de Friedrich Nietzsche.
Mentre que en un principi el terme “música industrial” només s'aplicava a un nombre força limitat de grups i persones relacionats amb Industrial Records, finalment va passar a incloure tots els artistes que mostraven influència d'aquest moviment o que tinguessin una estètica “industrial”. Tots aquests van expandir els preceptes inicials del gènere portant-lo a formes cada cop més properes al noise i la música electrònica. D'altres grups també van experimentar amb formes de folk, ambient i rock, donant peu al terme música postindustrial. Els subgèneres més coneguts d'aquesta nova tendència postindustrial són el rock industrial i el metal industrial, d'on provenen grups com Nine Inch Nails o Ministry, que varen assolir èxit comercial als anys 90, aconseguint discos de platí. La música electroindustrial és un gènere més recent. Normalment, però, tots aquests subgèneres es solen anomenar senzillament música industrial, més enllà del seu sentit original.