Música per a infants i joves
gènere musical / From Wikipedia, the free encyclopedia
La música per a infants i joves o música infantil és un gènere caracteritzat d'obres d'un vocabulari musical accessible per a joves. Es caracteritza entre d'altres per melodies a primera vista relativament senzilles[1] i una lletra amb tornades freqüents.
Creació | dècada del 1900 |
---|---|
Part de | música popular |
Conté entre altres obres del folklore tradicional com a cançons de bressol, cançons per tirar sort i obres de compositors coneguts. Té diferents formes i funcions. Primer hi ha el plaer de crear un estat de flux de mer plaer de reproduir un tema conegut. Com el plaer de cantar una cançó apresa a l'escola i de descobrir per exemple, que els avis la coneixen també. També té una funció de joc pedagògic destinat al desenvolupament general en estimular la imaginació i creativitat i oferir un ventall de recursos que aporten un descobriment de les mateixes possibilitats en el ritme, la veu, la psicomotricitat i l'audició.[2] La melodia igualment pot ajudar a memoritzar el nom de les parts del cós, els números, l'abc. Una altra música es compon més aviat per aprendre a tocar un instrument o tocar en grup. Grans i petits compositors s'hi dediquen pel mer plaer de crear obres que plauen a infants i joves, sense cap menyspreu o complex de no compondre per a adults.[1]
Amb l'obra Schulwerk, Carl Orff (1895-1982) va revolucionar l'ensenyament de la música als joves des dels quatre anys, basat en la idea que fer música des de l'inici és més important que llegir i el tradicional solfeig avorrit.[3] Molts compositors van cedir obres per incorporar al seu mètode. Catalunya té una llarga tradició de música per a infants. De fet, a l'edat mitjana, com el Sínode d'Antioquia va prohibir el 379 a les dones de cantar a l'església catòlica, calien nois o castrats per la veu soprano.[4] Al segle xii l'Escolania de Montserrat és una de les escoles de música per a joves més antigues a Occident. A Girona el 1478 el cardenal Joan Margarit i Pau (1420-1484) va crear una escola de música per a infants a la Catedral de Girona.[5] En aquesta tradició van continuar entre molts d'altres Domènec Mas i Serracant i Ireneu Segarra que va desenvolupar mètodes d'ensenyament musical imaginatius i innovadors.[6]