Man'yōshū
From Wikipedia, the free encyclopedia
Man'yōshū (万葉集 literalment: Col·lecció de deu mil fulles) és la col·lecció de yamato-uta, poesia japonesa més antiga existent i de més rellevància històrica, compilada durant el període Nara, i inicis del període Heian. El compilador, o l'últim d'una sèrie d'ells, es creu va ser Ōtomo no Yakamochi, i l'últim poema registrat en la col·lecció data de l'any 759. La col·lecció conté diversos poemes de més antiguitat, sent en la seva majoria anònims o erròniament atribuïts a altres autors de major fama. Però un gran cabal del mencionat poemari representa el període entre els anys 600 i 759.[1]
(ja) 万葉集 (ojp) 萬葉集 (Man'yōshū) | |
---|---|
Tipus | obra literària, antologia poètica i wakashū (en) |
Fitxa | |
Llengua | xinès clàssic i japonès antic |
Creació | segle VIII |
Editor | Ōtomo no Yakamochi |
Dades i xifres | |
Gènere | waka i poesia del Japó |
La col·lecció es divideix entre vint parts o llibres, reflectint una pràctica similar d'altres col·leccions de poemes xinesos d'aquells temps; aquest nombre es va utilitzar en altres obres de similars característiques. Els temes del Man'yōshū no estan organitzats per tòpics o cronològicament. La col·lecció conté 265 chōka (poemes llargs), 4.207 tanka (poemes curts), un tarenga (petit poema de connexió), un bussokusekika (poemes que es troben en les plantes dels peus del Buda de Yakushi-ji a Nara), quatre kanshi (poemes xinesos), i 22 passatges en prosa d'origen xinès. No posseeix prefaci: el format per a la mencionada secció en col·leccions oficials, com el de Kokin Wakashū, es va desenvolupar més endavant.
És comú referir-se al Man'yōshū com una obra japonesa d'una certa particularitat. Això no significa que els poemes i passatges de la col·lecció difereixin massa de l'erudició —en els temps de Yakamochi— en el context de la literatura xinesa i la poesia. Certament, moltes seccions dintre de l'obra tenen una característica pròpia, amb alguns temes del confucianisme i el taoisme, i més endavant, poemes reflectint ensenyances budistes. Així i tot, el Man'yōshū posseeix una singularitat que pot ser comparada amb obres posteriors en l'elecció de temes del període Yamato, entremesclant la religió Shinto amb les virtuts de la sinceritat i la virilitat. També, el llenguatge utilitzat en diversos passatges d'aquesta obra evoca en deixar un poderós sentiment envers els seus lectors:
« | Aquesta primera col·lecció conté una mica de la frescor de l'albada. [...] Existeixen irregularitats que no seran tolerades més endavant, com les línies hipomètriques; hi ha noms de llocs que evoquen i vocables de coixí; i no existeixen exclamacions evocatives com kamo, el que ho fa genuí i també incomunicable. En altres paraules, la col·lecció conté la demanda d'un art en la seva font més prístina amb un sentit romàntic de venerable antiguitat i per tant, d'un ordre ideal que ha estat perdut.[2] | » |