Mandarí
grup de varietats o dialectes relacionats parlats a la majoria del nord i del sud-oest de la Xina / From Wikipedia, the free encyclopedia
El mandarí és una llengua sinítica. La varietat estandarditzada del mandarí és alhora la llengua oficial de la República Popular de la Xina i de la República de la Xina, així com de Singapur (on és cooficial amb l'anglès, el tàmil i el malai), i també és parlat a Indonèsia (Java i Bali), Malàisia (península de Malaca), Brunei, el Vietnam, Laos, Cambotja, Tailàndia, les Filipines, Mongòlia, Rússia (part asiàtica), Líbia, Maurici, Moçambic, Zàmbia, Estats Units, Canadà, Austràlia i el Regne Unit.[1] És una de les sis llengües oficials de les Nacions Unides. Amb 845 milions de parlants[1] (com a llengua materna, i 915 comptant els que l'utilitzen com a llengua vehicular)[2] és, de fet, la llengua més parlada del món.
Dades ràpides 官話 guānhuà, Altres noms ...
Altres noms | |
---|---|
Tipus | llengua |
Ús | |
Parlants | 845 milions[1] (2010) |
Parlants nadius | 918.000.000 (2019 ) |
Rànquing | 1a |
Parlat a | Hong Kong i Macau |
Oficial a | República Popular de la Xina, República de la Xina (Taiwan) i Singapur |
Autòcton de | Xina |
Estat | R.P. de la Xina Taiwan Singapur Indonèsia Malàisia comunitats xineses d'arreu del món |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura xinesa |
Codis | |
ISO 639-3 | cmn |
SIL | cmn |
Glottolog | mand1415 |
Linguasphere | 79-AAA-b |
Ethnologue | cmn |
ASCL | 7104 |
IETF | cmn |
Tanca