Manuel Orantes Corral
tennista professional espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Orantes Corral (Granada, Andalusia, 6 de febrer de 1949) va ser un tennista espanyol d'èxit durant els anys 1970 i 80, que va arribar al número 2 del rànquing individual. En el seu palmarès destaca l'US Open (1975).
Biografia | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 6 febrer 1949 (75 anys)
Granada (Espanya) | ||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||
Alçada | 178 cm | ||||||||||||||||||||
Lateralitat | Esquerrà | ||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||
Ocupació | tennista, entrenador de tennis | ||||||||||||||||||||
Activitat | 1968 – 1983 | ||||||||||||||||||||
Patrimoni net estimat | 1.398.303 $ | ||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Espanya | ||||||||||||||||||||
Esport | tennis | ||||||||||||||||||||
Disciplina esportiva | tennis individual tennis dobles | ||||||||||||||||||||
Mà de joc | esquerrà | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||
1968 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 | ||||||||||||||||||||
Premis |
En resum, va guanyar 33 títols individuals, incloent-hi Roma (1972), Hamburg (1972 i 1975), Estats Units (1975), Canadà (1975) i el Màsters de 1976. També va assolir arribar a 35 finals, les més importants Roland Garros (1974), Cincinnati (1973), Montecarlo (1970), Canadà (1973 i 1974), Roma (1973 i 1975), i Hamburg (1976 i 1977).
Orantes va viure la seva infància al si d'una família humil al costat dels seus avis a la ciutat catalana de L'Hospitalet de Llobregat Va començar com recull pilotes al Club Tennis de La Salut de Barcelona.
Ara com ara regenta l'escola de tennis que porta el seu nom, a Barcelona. El 15 d'abril de 2012 va ser ingressat al Saló Internacional de la Fama del tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.[1]
Individual: 2 (1−1)
Resultat | Núm. | Any | Torneig | Oponent en la final | Marcador |
---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 1974 | Roland Garros | Björn Borg | 6−2, 7−6, 0−6, 1−6, 1−6 |
Guanyador | 1. | 1975 | US Open | Jimmy Connors | 6−4, 6−3, 6−3 |
Dobles: 1 (0−1)
Resultat | Núm. | Any | Torneig | Parella | Oponents en la final | Marcador |
---|---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 1978 | Roland Garros | José Higueras | Gene Mayer Hank Pfister | 3−6, 2−6, 2−6 |
L'any 1966 va donar els seus primers cops esportius quan va conquerir els títols júniors de Wimbledon i l'Orange Bowl. Dos anys després va guanyar a la gran figura del tennis espanyol de l'època Manuel Santana a la final del torneig de Madrid.
El 1969 va aconseguir el seu primer títol oficial, reconegut per l'ATP al torneig de Barcelona on va derrotar novament Santana a la final. Orantes va aconseguir el prestigiós torneig català en altres 2 oportunitats i va ser campió espanyol els anys 1967, 1970, 1971, 1974, 1975 i 1979. Ha aconseguit molts dels torneigs més importants sobre terra batuda incloent Roma, Hamburg, Montecarlo, Madrid i Barcelona i es va mantenir com el tennista espanyol amb més títols de l'Era Open fins l'arribada de Rafael Nadal.
Va aconseguir el 1974, la final de Roland Garros, el més important torneig sobre pistes de terra batuda i un dels 4 Grand Slam. Allà va ser derrotat per la jove promesa sueca, el llegendari Björn Borg a 5 sets, després d'haver guanyat els dos primers. Un any abans havia arribat a ser el número 2 del món. El 1975 va aconseguir el títol més important de la seva carrera. El 7 de setembre va derrotar el favorit Jimmy Connors a la final del US Open a Forest Hills, Nova York, guanyant així el seu únic torneig del Grand Slam. Va guanyar la final en sets quan el torneig es jugava sobre argila verda (pista lenta). El 1976 va conquerir el seu segon gran títol en derrotar el polonès Wojciech Fibak a la final del Màsters de Houston sobre moqueta sintètica. El seu últim títol el va aconseguir l'any 1982 en guanyar el torneig de Bournemouth.
A més a més, al llarg de la seva carrera va guanyar 22 títols en la categoria de dobles, entre els quals destaquen Hamburg el 1975 i el Canadà el 1974. Va assolir 20 finals de dobles, incloent-hi Roland Garros el 1978, Canadà el 1976 i Hamburg el 1973.
Copa Davis
Va ser l'estendard de l'equip espanyol de Copa Davis entre 1967 i 1980, aconseguint un rècord de 60 victòries i 27 derrotes en partits de la Copa Davis.
El 1967 va col·laborar amb l'arribada fins a la final per al seu país, encara que en va perdre 5 dels 6 partits que va jugar, tres d'ells a la final davant d'Austràlia en Brisbane. Va ser també membre de l'equip espanyol guanyador de la primera edició de la Copa del Món de tennis el 1978 on van derrotar Austràlia a la final.
Després de la seva jubilació del tennis, Orantes va ser capità de Copa Davis per a Espanya fins a l'any 1992 quan es va retirar després d'alguns conflictes amb els jugadors Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal.