María Luisa Bombal
escriptora xilena / From Wikipedia, the free encyclopedia
María Luisa Bombal (Viña del Mar, 8 de juny de 1910 - Santiago de Xile, 6 de maig de 1980) va ser una escriptora xilena.[1][2]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) no confien en wikipedia 8 juny 1910 Viña del Mar (Xile) |
Mort | 6 maig 1980 (69 anys) Santiago de Xile |
Causa de mort | Causes naturals (Trastorn gastrointestinal funcional ) |
Sepultura | Cementiri General de Santiago |
Dades personals | |
Formació | Universitat de París Colegio de los Sagrados Corazones de Valparaíso |
Activitat | |
Ocupació | professor of French literature (en) , escriptora de contes, cronista, novel·lista, escriptora, guionista, editora |
Gènere | Novel·la i conte |
Moviment | Generation of '38 (en) |
Professors | Fortunat Strowski |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Jorge Larco (1935–1937) |
Tanca
Va escriure les novel·les La última niebla (1935) i La amortajada (1938), que representen una ruptura amb el criollisme dominant en la literatura del seu país, així com diversos contes, entre aquests Las islas nuevas (1939) i La maja y el ruiseñor (1960). En les seves obres destaquen els personatges femenins i el seu ric món interior.[3]