Mar Adriàtica
mar / From Wikipedia, the free encyclopedia
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
(it) Mare Adriatico (la) Mare Adriaticum | ||||
Tipus | Mar i conca hidrogràfica | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Adria | |||
Part de | mar Mediterrània | |||
Localització | ||||
País de la conca | Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Albània | |||
| ||||
Limita amb | Itàlia Balcans | |||
Conca hidrogràfica | conca de la mar Adriàtica | |||
Dades i xifres | ||||
Profunditat | 1.233 m | |||
Mida | 200 () km | |||
Superfície | 138.595 km² 132.000 km² | |||
La mar Adriàtica banya sis estats: Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Albània. En italià, rep el nom de Mare Adriatico; en albanès, Deti Adriatik; en bosnià i croat, Jadransko more; en montenegrí, Jadransko more o Јадранско море, i en eslovè, Jadransko morje.
El nom Adriàtic, segons alguns historiadors,[1] deriva de la ciutat d'Adria, a la província de Rovigo, al Vèneto. Segons d'altres, derivaria d'Atria (antigament Hadria i després Hatria), ciutat molt antiga de l'Abruzzo; una altra hipòtesi el faria derivar del nom de Jader, antic nom de Zadar. Quan els romans conqueriren el nord d'Itàlia, a la fi del segle iii aC, el nom ja estava consolidat. A la mar Adriàtica, hi ha diversos ports importants, entre els quals destaquen Rijeka (Fiume) i Split (Spalato) a Croàcia, Koper (Capodistria) a Eslovènia i els ports italians de Bari, Ancona, Venècia i Trieste (Trst), que va ser la sortida marítima de l'Imperi austrohongarès a la Mediterrània.