Mar Bàltica

mar del nord d'Europa / From Wikipedia, the free encyclopedia

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak. Els països que l'envolten són (començant per la Península Escandinava i seguint en sentit horari):

Quick facts: Tipus, Epònim, Part de, Localització, Contine...
Mar Bàltica
Östersjön - Morze Bałtyckie - Itämeri -
Baltijos jūra - Ostsee - Østersøen - Балтийское море
Mar Bàltica vista des de l'espai
TipusMar mediterrani i mar marginal
Epònimest i oest
Part deOceà Atlàntic Nord
oceà mundial
Localització
ContinentEuropa ciutats_riberenques = Malmö, Estocolm, Sundsvall (SUE)
Oulu, Vaasa, Turku i Hèlsinki (FIN)
Sant Petersburg i Kaliningrad (RUS)
Tallinn (EST)
Riga (LET)
Gdańsk (POL)
Copenhaguen (DIN)
País de la concaSuècia, Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Alemanya i Dinamarca
País Suècia
Finlàndia
Rússia (Sant Petersburg, óblast de Leningrad i Kaliningrad)
Estònia
Letònia
Lituània
Polònia
Alemanya
Dinamarca
 58° N, 20° E
Banyat perOceà Atlàntic
Limita ambØresund
Format per
Afluent
Ångerman ,Nemunas ,Òder ,Pasłęka (en) ,Nummenjoki (fr) ,Venta ,Šventoji (en) ,Łeba (en) ,Łupawa (en) ,Laajoki (en) ,Leniwka (en) ,Parsęta (en) ,Rīva River (en) ,Recknitz ,Słupia (en) ,Salaca ,Trave ,Warnow ,Wieprza (en)
Conca hidràulicaGulf of Finland Basin (en)
Dades i xifres
Profunditatmàxim: 459 m
mitjana: 57 m
Punt més baixLandsort Deep (en)  (−456,51 m )
Superfície377.000 km²
Mesures i indicadors
Salinitat10 ‰
Close

La seva superfície és de 432.800 km², i inclou dues grans entrades: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Bòtnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. També inclou alguna sortida com la península de Jutlàndia. Geològicament, és molt poc antiga: només existeix des del VI mil·lenni aC. És molt poc profunda (la mitjana és de 57 m; la fondària màxima són 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oceà, fa que la renovació de les aigües sigui molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminació.

La salinitat de la Bàltica és molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermèdia entre l'aigua dolça i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporació), combinada amb una gran aportació d'aigua dolça per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicació amb l'oceà és molt difícil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, amb moltes espècies que són diferents de les seves homòlogues en altres mars.

Dels països que l'envolten, només els Estats Bàltics i Polònia hi desguassen enterament. A més, també Txèquia, Eslovàquia, Ucraïna i Bielorússia hi acaben aportant aigua (indirectament).