Margarida I de Dinamarca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Margarida I de Dinamarca (Søborg Castle, 1353 - Flensburg, 28 d'octubre de 1412 (Gregorià)), nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412). Fundadora del pacte d'unió conegut com la Unió de Kalmar, fou el primer monarca que governà els tres regnes nòrdics (incloent Grenlàndia, Islàndia, les illes Fèroe, les Illes Shetland, i les Illes Òrcades, que en aquell moment pertanyien a Noruega, i Finlàndia, que formava part de Suècia). És una de les figures més destacades de tota la història dels països nòrdics.
(1423) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1353 Søborg Castle (Dinamarca) (en) |
Mort | 28 octubre 1412 (Gregorià) (58/59 anys) Flensburg |
Causa de mort | Causes naturals (Pesta ) |
Sepultura | Catedral de Roskilde |
Monarca de Suècia | |
24 febrer 1389 – 28 octubre 1412 ← Albert III de Mecklemburg – Eric de Pomerània → | |
Monarca de Noruega | |
2 febrer 1388 – 28 octubre 1412 ← Olaf Haakonsson – Eric de Pomerània → | |
Monarca de Dinamarca | |
10 agost 1387 – 28 octubre 1412 ← Olaf Haakonsson – Eric de Pomerània → | |
Reina consort Noruega | |
Reina consort Suècia | |
Monarca Unió de Kalmar | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | reina regnant |
Altres | |
Títol | Reina regnant |
Família | Casa d'Estridsen |
Cònjuge | Håkon VI (1363 (Gregorià)–) |
Fills | Olaf Haakonsson |
Pares | Valdemar IV de Dinamarca i Hedwig de Schleswig |
Germans | Ingeborg de Dinamarca i Cristòfor de Dinamarca |
Filla del rei Valdemar IV de Dinamarca. Es va casar el 1363 amb el rei Hákon VI Magnússon de Noruega i Suècia. D'aquest matrimoni en nasqué Olau II de Dinamarca (1370-1387), rei de Dinamarca de 1376 a 1387 i rei de Noruega de 1380 a 1387.[1]