Margarida de Descatllar
From Wikipedia, the free encyclopedia
Margarida de Descatllar i de Descatllar (Claramont e Poiet, Gascunya, 1906 — ?, Rosselló, 23 de febrer de 2000) és una propietària rural, mecenes i activista cultural nord-catalana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1906 Claramont e Poiet (França) |
Mort | 23 febrer 2000 (93/94 anys) |
Activitat | |
Ocupació | activista |
Premis
|
Era propietària rural a Illa (Rosselló)[1] i es va dedicar a la promoció de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord. Membre del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC), formà part del seu grup membres que van posar en marxa la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent.[2] En 1974 va fundar a Perpinyà la Biblioteca Catalana i l'Escola Popular Catalana, que organitzava cursos de català per correspondència i presencials tant per joves com per adults, amb titulació convalidada per la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC) d'Òmnium Cultural.[3] Va impulsar l'edició d'una Grammaire basique de langue catalane en francès. També fou l'ànima del butlletí de la Biblioteca (Rebrots) i dels alumnes de l'escola (Entre tots ho farem tot). Pel seu esforç en 1992 va rebre un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla[4] i en 1995 fou guardonada amb el Premi Joan Blanca juntament amb Pau Roure.[5]