Margarida I de Flandes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena)
Nom original | (fr) Marguerite d'Alsace |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1145 Lorena |
Mort | 15 novembre 1194 (48/49 anys) Bruges |
Sepultura | Catedral de Sant Donacià |
Activitat | |
Ocupació | política |
Altres | |
Títol | Comtessa |
Família | Casa de Lorena |
Cònjuge | Raül II de Vermandois (1160 (Gregorià)–) Balduí V d'Hainaut (1169 (Gregorià)–) |
Fills | Isabel d'Hainault ( Balduí V d'Hainaut) Enric I de Flandes ( Balduí V d'Hainaut) Eustace of Flanders ( Balduí V d'Hainaut) Felip I el Noble ( Balduí V d'Hainaut) Balduí I de Constantinoble ( Balduí V d'Hainaut) Violant de Flandes ( Balduí V d'Hainaut) Sybilla de Henao ( Balduí V d'Hainaut) |
Pares | Teodoric d'Alsàcia i Sibil·la d'Anjou |
Germans | Laureta de Alsacia, Gertrudis d'Alsàcia, Mateu d'Alsàcia, Felip d'Alsàcia i Pere de Flandes |
Vers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois. Però aquest va ser afectat per la lepra cap a 1163[1] i el seu matrimoni no va poder ser consumat i fou annul·lat. El 1169, per segellar la reconciliació entre Flandes i Hainaut, Margarida d'Alsàcia es va casar amb Balduí V d'Hainaut comte d'Hainaut i Namur (Balduí I de Namur)
Felip d'Alsàcia va morir de la pesta en el transcurs de la tercera croada, el 1191. No tenia fills legítims. La seva successió va excitar la cobdícia del rei de França, Felip August que va intentar amagar la mort del comte de Flandes, fins a la seva pròpia tornada a França.[2] Però la notícia es va propagar ràpidament i el comte i la comtessa d'Hainaut van anar immediatament a Flandes per prendre possessió de la seva terra. En tant que descendent directe de Balduí I Braç de Ferro i germana del difunt comte, Margarida i el seu marit foren ben acollits a les ciutats de Flandes a excepció de Gant[3] que acollia a Matilde de Portugal, vídua de Felip d'Alsàcia. Aquesta volia recuperar la totalitat del comtat. Guillem de les Mans Blanques, arquebisbe de Reims fou encarregat d'arbitrar entre els pretendents.