Marià Vayreda i Vila
escriptor i pintor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853[1] – Olot, 6 de febrer de 1903)[2] fou un escriptor i pintor català. Destaca sobretot per les seves novel·les Records de la darrera carlinada (1898) o La punyalada (1904), obres en què plasmà algunes de les tensions pròpies del tombant de segle. Carlí de joventut i emmarcat dins del catalanisme conservador ja en la seva maduresa, mostrà la denúncia de la pèrdua dels valors tradicionals com la família i la religió en gran part de la seva obra.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Marian Vayreda 14 octubre 1853 Olot (Garrotxa) |
Mort | 6 febrer 1903 (49 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, pintor, militar |
Membre de | |
Família | |
Germans | Estanislau Vayreda i Vila i Joaquim Vayreda i Vila |
Parents | Marià Oliveras i Vayreda (net) |
Quant a la seva obra pictòrica, és un dels màxims exponents de la pintura de l'Escola paisatgística d'Olot, juntament amb el seu germà Joaquim i Josep Berga i Boix.[3] Com en la seva obra literària, hi destaquen les obres de temàtica costumista, religiosa i històrica. Tot i que pinta alguns paisatges, la seva obra mostra més interès per la figura humana.[3]
Signava com Marian Vayreda, és a dir, amb la versió no ortografiada del prenom. Tot i això, actualment la forma més estesa per la historiografia literària és la forma Marià.[4]