Maria Bàrbara de Bragança
From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Bàrbara de Bragança -de nom complet Maria Magdalena Bàrbara Francesca Xaviera Elionor Teresa Antònia Josepa- (Lisboa, 4 de desembre de 1711-Aranjuez, 27 d'agost de 1758) fou una infanta del Regne de Portugal i reina consort d'Espanya (1746-1758). Maria Bàrbara de Bragança era una dona culta, agradable de caràcter, dominadora de sis idiomes i gran amant de la música, deixebla i protectora de Domenico Scarlatti i, posteriorment, mecenes del famós cantant Farinelli (castrat).[1]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (pt) Maria Madalena Bárbara Xavier Leonor Teresa Antónia Josefa |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 4 desembre 1711 Lisboa (Portugal) |
Mort | 27 agost 1758 (46 anys) Aranjuez |
Sepultura | Tomb of Barbara of Braganza (en) |
Consort d'Espanya | |
9 juliol 1746 – 27 agost 1758 ← Isabel Farnese – Maria Amàlia de Saxònia → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | compositora, socialité, reina regnant, mecenes |
Moviment | Música barroca |
Altres | |
Títol | Reina consort d'Espanya (1746–1758) Infanta de Portugal |
Família | Dinastia Bragança |
Cònjuge | Ferran VI d'Espanya (1729–) |
Pares | Joan V de Portugal i Maria Anna d'Àustria |
Germans | Josep I de Portugal, Alexandre de Bragança, Pere de Bragança, Pere III de Portugal, Gaspar de Bragança, Antoni de Bragança, Josep de Bragança i Carles de Bragança |
Premis | |
Tanca