Infanta d'Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Cristina de Borbó i de Battenberg (en castellà: María Cristina de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 12 de desembre de 1911 - Madrid, 23 de desembre de 1996), infanta d'Espanya, era la quarta filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Cristina Teresa Alejandra María de Guadalupe María de la Concepción Ildefonsa Victoria Eugenia de Borbón y Battenberg 12 desembre 1911 Palau Reial de Madrid (Comunitat de Madrid) |
Mort | 23 desembre 1996 (85 anys) Madrid |
Sepultura | Torí |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Infanta d'Espanya (1911–) Princesa |
Família | Dinastia borbònica |
Cònjuge | Enrico Marone Cinzano (1940–) |
Fills | Vittoria Marone-Cinzano, Maria Teresa Marone-Cinzano, Giovanna Marone-Cinzano, Anna Sandra Marone-Cinzano |
Pares | Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg |
Germans | Beatriu de Borbó i de Battenberg Gonçal de Borbó i Battemberg Joan de Borbó i Battenberg Alfons de Borbó i de Battemberg Jaume de Borbó i de Battemberg |
Nascuda al Palau Reial de Madrid el 12 de desembre de 1911, des del seu naixement va adquirir la dignititat d'infanta d'Espanya en ser filla del rei d'Espanya, Alfons XIII.[1][2]
L'endemà de la proclamació de la Segona República Espanyola, el 15 d'abril de 1931, va partir a l'exili juntament amb la resta de la seva família que la va portar, primerament, a França i posteriorment a Roma. A la capital italiana va conèixer el seu espòs, Enrico Marone-Cinzano (1895-1968), vidu amb tres fills d'un primer matrimoni. Es casà amb ell el 10 de juny de 1940 i van tenir quatre filles: Vittoria (1941), Giovanna Paola (1943), Maria Theresa (1945), Ana Alessandra (1948).[3] El seu marit, que descendia d'una família burgesa de la Llombardia dedicada a la indústria dels coneguts vermuts Cinzano, havia estat distingit pel rei Víctor Manuel III d'Itàlia amb el títol de comte Marone-Cinzano.[4]
Des que es va casar va residir a Itàlia, Suïssa i a Espanya. Era Dama del Real Cuerpo Colegiado de Hijosdalgo de la Nobleza de Madrid, va ser presidenta de la Junta de Dames de l'Associació de Lluita contra el Càncer (1979-1983), associació que li va atorgar la medalla d'or l'any 1984. També va ser presidenta d'honor de la Fundació Gotze, institució dedicada a la cura i atenció de nens discapacitats. El 1993 va rebre el títol d'alcaldessa d'honor de Cabezón de la Sal (Cantàbria).[4]
Va morir el 23 de desembre de 1996 a la residència de la comtessa de Barcelona a Madrid durant una estada a Espanya.[4][5] El seu funeral es va celebrar al Palau Reial de Madrid, on va rebre honors d'infanta, i les seves despulles van ser enterrades al Panteó de la família Marone-Cinzano a Torí (Itàlia).[6][7]
Fruit del seu matrimoni amb Enrico Marone-Cinzano van néixer quatre filles:
Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.