Maria Domènech i Escoté
escriptora, activista social i sindicalista catalana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Domènech i Escoté (Alcover, Alt Camp, 21 d'abril de 1874 — Barcelona, 27 de gener de 1952) fou una escriptora catalana que signà com a Maria Domènech de Cañellas.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 abril 1874 Alcover (Alt Camp) |
Mort | 27 gener 1952 (77 anys) Barcelona |
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
27 gener 1930 – 15 febrer 1930 | |
Dades personals | |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, dramaturga, política, poetessa, novel·lista |
Ocupador | Feminal |
Nom de ploma | Josep Miralles |
Als vuit mesos va quedar òrfena de pare i als tres anys va anar a viure a Tarragona. Allà col·laborà en nombroses publicacions periòdiques com La Pàtria o Camp de Tarragona, sota el pseudònim de Josep Miralles.[2]
El 1910 s'establí a Barcelona juntament amb el seu marit, el metge tarragoní Francesc Cañellas, i els seus dos fills. Llavors començà la seva carrera literària i l'activitat social.
Col·laborà a revistes com Or y Grana, La Tralla, Feminal, El Poble Català, Renaixement o La Veu de Catalunya.[2]
Participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr.[3]
Feu múltiples conferències en favor de la dona i la seva condició de treballadora arreu de Catalunya i a Madrid. L'any 1912 fundà i presidí la Federació Sindical d'Obreres (de l’Agulla), amb l'objectiu de facilitar a les dones l'accés a la cultura i a l'educació, a més de defensar-ne els drets com a treballadores.[2]