Maria Leszczyńska
From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Leszczyńska (23 de juny de 1703, Trzebnica, Silèsia - Versalles, 1768) fou membre d'una família de la alta aristocràcia de Polònia que es convertí en reina de França des de l'any 1725 fins a la seva mort el 1768 a conseqüència del seu matrimoni amb el rei Lluís XV de França.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Maria Leszczyńska, per Alexis Simon Belle | |
Nom original | (fr) Marie Leszczyńska |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 juny 1703 Poznań |
Mort | 24 juny 1768 (65 anys) palau de Versalles (França) |
Sepultura | basílica de Saint-Denis |
Reina consort | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | escriptora |
Altres | |
Títol | Duquessa Reina consort |
Família | Casa de Leszczyński |
Cònjuge | Lluís XV de França (1725–1768) |
Fills | Elisabet de França, Victòria Lluïsa de França, Sofia de França, Teresa de França, Lluïsa Maria de França, Adelaida de França, Maria Lluïsa de França, Lluís de França, Enriqueta de França, Felip de França |
Pares | Estanislau I de Polònia i Caterina Opalińska |
Germans | Anne Leszczynska |
Essent filla de Stanisław Leszczyński que es convertí en rei Estanislau I de Polònia i de Katarzyna Opalińska.
L'any 1704 Estanislau fou elegit per la Dieta d'aristòcrates polonesos com a rei del país. El seu regnat fou breu, ja que l'any 1709 el príncep-elector August II de Saxònia es convertí en el rei de Polònia i Estanislau hagué de partir a l'exili amb tota la seva família.
Pertanyent a una família de baix relleu dins de l'aristocràcia polonesa i amb una carència de recursos econòmics importants, la família s'establí a Estrasburg sota la protecció de la monarquia francesa.
L'any 1725, Maria es convertí en promesa del rei de França, Lluís XV de França. Maria fou elegida per un seguit de condicions: la primera fou que l'amant del llavors primer ministre, el duc de Borbó, la Marquesa de Prié i molt influent en la cort en aquells temps, va lluitar perquè fos Maria la promesa del rei: segona, era set anys més gran que el rei i això feia que pogués tenir descendència aviat, evitant que la Corona caigués en la branca dels Orleans; tercera, l'escàs relleu polític de la seva família feia que França no s'hagués d'involucrar en complicades estratègies polítiques de cara el futur; i finalment perquè era catòlica.
Hom explica que en el moment en què el rei Estanislau conegué la notícia del prometatge es personà a l'habitació on hi havia Maria que brodava al costat de la seva mare. Estanislau s'ajupí i començà a resar exhortant a la seva dona i filla a seguir-lo. Maria preguntà que si havia recuperat el tron polonès, com a justificació de tan inusitada alegria, i Estanislau li comunicà que li tenia una molt millor notícia, es convertia en reina de França.
Maria arribà a la Cort de Versalles dominada per les diferents amants del seu espòs. Maria mai tingué un relleu polític important. Malgrat tot, la seva família es beneficià de la seva posició i ocupà un rol important en les aliances estratègiques de França, possibilitant que Estanislau es convertís en duc sobirà de Lorena a títol vitalici.
Maria morí apartada del seu marit però amb el suport de tots els seus fills, que retreien al seu pare la vida poc ordenada que portava a la Cort.