Maria de Sicília
Reina de Sicília i reina consort d'Aragó / From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.[1] Com que son pare morí quan encara era molt jove, el govern efectiu fou confiat a quatre vicaris: Artal d'Alagó, Manfredi Chiaromonte, Guillem de Peralta i Francesco Ventimiglia. El primer negocià el matrimoni de Maria amb Joan Galeàs Visconti, però Pere el Cerimoniós considerà que era molt perjudicial per a la seva política d'unificació dels estats governats per dinasties catalanes i el 1378 envià una flota a Pisa, que va destruir la de Visconti i va impedir que passés a Sicília. Poc després Maria era raptada a Catània per un noble sicilià, Guillem Ramon de Montcada, que la portà a Augusta, on la lliurà a les tropes catalanes que Pere el Cerimoniós hi envià (1380). La reina fou portada el 1382 a Sardenya i el 1384 a Catalunya, on començà a preparar-se la intervenció a l'illa.
Nom original | (it) Maria |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 2 juliol 1363 Catània (Sicília) |
Mort | 25 maig 1401 (37 anys) Lentini (Sicília) |
Causa de mort | Causes naturals (Pesta ) |
Sepultura | catedral de Catània |
Reina regnant | |
27 juliol 1377 (Gregorià) – 25 maig 1401 (Gregorià) ← Frederic III de Sicília – Martí el Jove → | |
5a Duquessa de Neopàtria | |
1377 – 1381 ← Frederic III de Sicília – Pere el Cerimoniós → | |
13a Duquessa d'Atenes | |
1377 – 1381 ← Frederic III de Sicília – Pere el Cerimoniós → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | política |
Altres | |
Títol | Reina regnant Duquessa Princesa |
Família | Casal de Barcelona |
Cònjuge | Martí el Jove (1390 (Gregorià)–) |
Fills | Pere d'Aragó |
Pares | Frederic III de Sicília i Constança d'Aragó i de Navarra |
Germans | Guillem d'Aragó |
El 1390 Maria es casà amb Martí el Jove, nebot del rei Joan el Caçador i fill de l'infant Martí. El 1392 els reis Maria i Martí tornaren cap a Sicília amb una força militar i aconseguiren amb èxit vèncer l'oposició dels barons,[2] regnant ambdós conjuntament fins a la mort de Maria l'any 1401. Després d'allò, Martí el Jove rebutjà el tractat de 1372 signat pel darrer rei, Frederic el Simple, i regnà Sicília ell a soles.