Marius Schneider
From Wikipedia, the free encyclopedia
Marius Schneider (Haguenau, França, 1903 - Marquarstein, Baviera, Alemanya, 1982) fou un musicòleg alemany.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r juliol 1903 Haguenau (França) |
Mort | 10 juliol 1982 (79 anys) Marquartstein (Alemanya) |
Dades personals | |
Formació | Conservatoire de Paris |
Activitat | |
Lloc de treball | Colònia |
Ocupació | musicòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat d'Amsterdam, Professor extraordinari (1968–1970) Universitat d'Amsterdam (1967–1968) Universitat de Colònia |
Professors | André Pirro |
Va estudiar filologia i musicologia a les universitats de Strasbourg i París, i piano amb Cortot, obtenint el doctorat a la Universitat de Berlín l'any 1930, amb la seva dissertació sobre l'Ars Nova del segle xiv. Fou assistent de Hornbostel en el Phonogramm-Archiv de Berlín (1932-34) i l'any 1934 i el va succeir com a director. L'any 1937, el govern va objectar la seva habilitació a la universitat de Berlín. Després del servei militar en la segona guerra mundial, va fundar i dirigir el departament d'etnomusicologia en l'Instituto Español de Musicología, a Barcelona.[1] Més tard, va esdevenir conferenciant del CSIC, en la Universitat de Barcelona (1947-55). L'any 1955 el varen acceptar a la Universitat de Colònia, on va ensenyar musicologia comparada i etnomusicologia fins al 1968. Després de jubilar-se, va ensenyar a la Universitat d'Amsterdam fins al 1970. Va morir l'any 1982 a Baviera.[2]