Marta Baldó Marín
gimnasta rítmica valenciana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Marta Baldó Marín (la Vila Joiosa, 8 d'abril de 1979) és una exgimnasta rítmica valenciana, bicampiona del món i medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 abril 1979 (45 anys)
la Vila Joiosa (la Marina Baixa) |
Activitat | |
Ocupació | gimnasta rítmica |
Esport | gimnàstica rítmica |
Participà en | |
1996 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 |
Premis | |
Va iniciar la seva carrera al Club Atlètic Montemar d'Alacant, i el 1994 va passar a formar part de la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya en la modalitat de conjunts.[nota 1] Des de llavors, totes les medalles que va obtenir en competicions oficials van ser assolides com a membre del conjunt espanyol. Aquest mateix any va ser medalla de plata en el concurs general del Campionat del Món de París,[nota 2] a més d'assolir dues medalles de bronze en les dues finals per aparells (la de 6 cordes, i la de 4 cèrcols i 4 maces).[nota 3]
L'any 1995 va disputar el Campionat Europeu de Praga en el qual es va proclamar subcampiona d'Europa en 3 pilotes i 2 cintes, a més d'emportar-dues medalles de bronze en el concurs general i a la final de 5 cèrcols. Aquest mateix any es va proclamar campiona del món per primera vegada. Seria en la competició de 3 pilotes i 2 cintes en el Campionat Mundial de Viena. A més d'aquest or, es va endur dues plates en el concurs general i a la final de 5 cèrcols.[nota 4]
El 1996 va conquerir el seu segon títol mundial a la final de 3 pilotes i 2 cintes del Campionat Mundial de Budapest, competició en la qual es va dur també la plata en el concurs general. Aquest any va assolir el major èxit de la seva carrera esportiva al convertir-se en campiona olímpica en la modalitat de conjunts en els Jocs Olímpics d'Atlanta, junt amb les seves companyes Núria Cabanillas, Estela Giménez, Lorena Guréndez, Tania Lamarca i Estíbaliz Martínez.[1] Després d'aquesta consecució, el conjunt va ser batejat pels mitjans amb el nom de Las Niñas de Oro (Les nenes d'or).[2][3]
El 2013 es va estrenar a YouTube el documental Las Niñas de Oro, dirigit per Carlos Beltrán, que narra la història del conjunt campió olímpic a Atlanta a través d'entrevistes a les pròpies gimnastes. El 2016 va assistir amb la resta de l'equip a la Gala 20è Aniversari de la Medalla d'Or a Atlanta '96 a Badajoz.[4][5][6][7] Té diverses distincions, entre elles la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (1996), l'Ordre Olímpica del Comitè Olímpic Espanyol (1996), la Placa d'Or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (1996), la Copa Baró de Güell en els Premis Nacionals de l'Esport (1997), i la Medalla d'Or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (2015). Des de 2011 un poliesportiu a La Vila Joiosa porta el seu nom.
És a més, juntament amb Estela Giménez, Bito Fuster i Lorea Elso, la gimnasta rítmica espanyola amb més medalles en Mundials, amb un total de 8.[8]