Martina Castells i Ballespí
metge catalana, primera doctora en medicina de l'estat espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 de juliol de 1852 - Reus, 21 de gener de 1884) fou una metgessa catalana, coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol –juntament amb Maria Elena Maseras i Dolors Aleu– a matricular-se (l'any 1877) i llicenciar-se (l'any 1882 en Medicina, per la Universitat de Barcelona). Un cop llicenciada, Martina Castells fou la primera dona que va assolir el doctorat, el 4 d'octubre de 1882, quatre dies abans que ho fes Dolors Aleu.[1][2][3][4]
Martina Castells (1882) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juliol 1852 Lleida |
Mort | 21 gener 1884 (31 anys) Reus (Baix Camp) |
Causa de mort | Nefritis |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Universitat de Barcelona - medicina, cirurgia (1877–1882) |
Tesi acadèmica | «Educación física, moral e intelectual que debe darse a la mujer para que contribuya en grado máximo a la perfección y la dicha de la Humanidad» (29 d'octubre de 1882) |
Es coneix per | Primera dona que va assolir un doctorat a l'Estat espanyol |
Activitat | |
Camp de treball | Pediatria |
Ocupació | Metgessa |
Activitat | 1882 – 21 gener 1884 |
Professors | Josep de Letamendi i de Manjarrés |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Antoni Constantí Bages |
Pares | Melcior Martí Castells i Melcior i Lluïsa Ballespí |
Germans | Rosendo Castells Ballespí |
Neta i filla de metges, Martina Castells fou apadrinada per Josep de Letamendi perquè aconseguís els permisos necessaris per llicenciar-se. S'especialitzà en pediatria i es traslladà a Reus, on treballà a l'Hospital Militar i a l'Institut Pere Mata.
Castells morí en aquesta ciutat als trenta-un anys (1884), víctima d'una nefritis ocorreguda durant el seu primer embaràs.