Matança d'Atocha
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Matança d'Atocha fou un atemptat de la violència ultradretana en la transició espanyola comès al centre de Madrid la nit del 24 de gener de 1977. Va marcar la transició espanyola durant la nova etapa democràtica després de la mort del dictador Francisco Franco, i en l'actualitat fins a 24 pobles de Madrid, en els seus carrers i places, recorden les víctimes d'Atocha del número 55.[1]
| ||||
| ||||
Tipus | Tiroteig | |||
---|---|---|---|---|
Data | 24 gener 1977 (22:30. Hora Central Europea) | |||
Localització | Madrid | |||
Estat | Espanya | |||
Participant | Enrique Valdelvira Ibáñez (víctima) Luis Javier Benavides Orgaz (víctima) Javier Sauquillo (víctima) Serafín Holgado de Antonio (víctima) Ángel Rodríguez Leal (víctima) Miguel Sarabia Gil (supervivent) Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell (supervivent) Luis Ramos Pardo (supervivent) Lola González Ruiz (supervivent) | |||
Objectiu | Advocats laboralistes | |||
Morts | 5 | |||
Ferits | 4 | |||
Perpetrador | Pistolers feixistes pròxims a Fuerza Nueva | |||
L'autoanomenat comando Roberto Hugo Sosa de l'Alianza Apostólica Anticomunista (Triple A) va entrar en un despatx d'advocats especialistes en dret laboral de Comissions Obreres (CCOO) i militants del Partit Comunista d'Espanya (PCE), encara il·legal a Espanya, situat en el número 55 del carrer d'Atocha, disparant contra els presents. Van matar cinc persones i deixaren quatre ferits. El diari italià Il Messaggero va indicar el març de 1984 que neofeixistes italians havien participat en la matança.[2] Això va ser provat el 1990, quan un informe oficial italià relatava que Carlo Cicuttini, un neofeixista italià pròxim a l'organització Gladio (una xarxa clandestina anticomunista dirigida per l'OTAN), havia participat en la matança. Cicuttini havia escapat a Espanya on adoptà la nacionalitat espanyola, després de l'atemptat de Peteano de 1972, fet amb Vincenzo Vinciguerra.[3]