Material fèrtil
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un material fèrtil és un material que, encara que no és fissionable per electrons tèrmics, es pot convertir en un material físsil mitjançant l'absorció de neutrons i les subsegüents conversions de nuclis.
Un element es diu que és material nuclear fèrtil quan, a través de captura neutrònica, es transforma en un material fissionable. Se suposa que aquest element pot ser utilitzat, juntament amb un altre fissible com a combustible nuclear en un reactor de fissió.[2] Només es consideren fissionables els àtoms que experimenten la reacció de fissió estimulada amb neutrons de qualsevol energia, fins i tot amb neutrons termalitzats (de baixa energia).
L'U-238 pot produir fissions si el neutró incident és d'alta energia, però presenta una energia llindar per sota de la qual ja no es produeixen fissions. No obstant això, si captura un neutró s'obté U-239 que és altament inestable i decau per β- a Np-239 el qual torna a desintegrar obtenint finalment Pu-239. El Pu-239, com l'U-235 és fissionable. Un altre material que també és fèrtil és el Th-232 que per captura neutrònica passa a Th-233 el qual es desintegra a Pa-233 que finalment produeix U-233, un altre isòtop fissionable.