Matriu extracel·lular
From Wikipedia, the free encyclopedia
La matriu extracel·lular és un producte de secreció de les cèl·lules que s'acumula més enllà de la membrana plasmàtica, formant una xarxa tridimensional.[1] Es troba entre les cèl·lules de quasi tots els teixits animals (en el teixit epitelial és escassa i té una composició particular)[2] i actua com a nexe d'unió, omplint els espais intercel·lulars, i donant consistència als teixits i òrgans.[3] Representa un 20 per cent, aproximadament, de tota la massa corporal humana i és fonamental per una correcta mielinització del sistema nerviós.[4] Proporciona un substrat físic a les neurones i les cèl·lules glials cerebrals[5] i té un paper crucial en el manteniment de la morfologia i funcionalitat de les sinapsis.[6]
Identificadors | |
---|---|
MeSH | D005109 |
TH | H2.00.03.0.02001 |
Recursos externs | |
EB Online | science/extracellular-matrix |
La matriu extracel·lular és especialment abundant en els teixits connectius,[7] com el conjuntiu i el cartilaginós;[8] pot acumular dipòsits de sals minerals (carbonat de calci i fosfat de calci), com en el teixit ossi,[9] quitina (exoesquelet dels artròpodes),[10] o sílice (mesoglea de les esponges silícies).[11] Manté la tensegritat dels organismes vius, la qual és imprescindible per que aquests puguin fer la mecanotransducció, un fenomen fisiològic que permet convertir els estímuls mecànics en respostes químiques relacionat amb la gènesi del neuroblastoma.[12]