Max Herzberger
matemàtic i físic alemany / From Wikipedia, the free encyclopedia
Max Herzberger (Charlottenburg, 7 de març de 1899 - Nova Orleans, 9 d'abril de 1982) va ser un matemàtic i físic nord-americana d'origen alemany.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Maximilian Jacob Herzberger 7 març 1899 Berlín (Imperi Alemany) |
Mort | 9 abril 1982 (83 anys) Nova Orleans (Louisiana) |
Dades personals | |
Grup ètnic | Jueus |
Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1917–1923) |
Tesi acadèmica | Ueber Systeme hyperkomplexer Grössen (1923 ) |
Director de tesi | Issai Schur i Ludwig Bieberbach |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, física, òptica i òptica geomètrica |
Ocupació | matemàtic, físic |
Ocupador | Universitat de Nova Orleans (1968–1978) ETH Zürich (1965–1968) Kodak (1935–1965) Carl Zeiss AG (1927–1934) Leitz (1925–1927) Rathenower Optische Werke (1923–1925) |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Edith Kaufmann |
Fills | Ursula Bellugi |
Pares | Leopold Herzberger i Sonja Behrendt |
Premis
|
Herzberger va néixer en una família jueva a Charlottenburg (avui un barri de Berlín) i va fer els estudis universitaris a la universitat de Berlín, en la qual va obtenir el doctorat el 1923. Els anys posteriors va treballar a diferents empreses d'òptica com la Rathenower Optische, la Ernst Leitz GmbH i, finalment, la Carl Zeiss AG de Jena (Turíngia).[1] El fet de viure a Turíngia, on els nazis van arribar al poder abans, va impedir que aconseguís l'habilitació docent,[2] tot i que donava algunes classes a la universitat de Jena. El 1934, en aplicar-se les lleis antisemites del govern nazi, va emigrar amb la seva família primer,[3] per breu temps, als Països Baixos i Anglaterra i, finalment, als Estats Units. A partir de 1935 va ser director del departament de recerca de la Kodak a Rochester (Nova York), fins que es va jubilar el 1965. Després de jubilat, encara va fer de professor al ETH Zürich (1965-1968) i a la universitat de Nova Orleans fins al 1978 en que es va retirar definitivament.
Els treballs de Herzberger van ser sempre en òptica, des d'un punt de vista analític i geomètric.[4] El més notable dels seus treballs és la construcció de les lents superacromàtiques, que aconseguien eliminar la totalitat de l'aberració cromàtica.[5]